Ves al contingut principal

La màquina de l'escola - Frato


























Aquest matí, a classe, ens han projectat aquesta imatge a la pissarra. El primer que m'ha cridat l'atenció és la data que hi ha al costat de la firma; Frato70. Com pot ser que aquesta vinyeta dati de l'any 1970 i que al 2013, quaranta-tres anys més tard, encara tinguem la mateixa sensació i la mateixa visió del sistema educatiu. 

És trist, però real. Avui en dia encara tenim un sistema educatiu que no educa els infants en valors i en l'esperit crític, sinó que els educa per a una societat competitiva i rígida que no els deixa experimentar ni descobrir-se a si mateixos en llibertat. 
Quan entrem a l'escola ens esculpeixen les personalitats i les intel·ligències com la societat vol que siguin. 
Poques vegades, actualment, veurem una mestra donant llibertat d'expressió i plena autonomia d'acció als seus alumnes en una classe d'educació artística. 

Tots sabem que és més difícil atendre les necessitats educatives de tots els alumnes que fer una classe magistral amb tots els infants asseguts en taules ben alineades mirant de cara a la pissarra, on el mestre exposa la lliçó i els alumnes assenteixen, copien i fan activitats sistemàtiques que no donen peu a opinions subjectives o personals que els ajudin a créixer com a persones i a fomentar l'esperit crític. 
Però també tots sabem que ningú sap com canviar aquesta situació. Tota la comunitat educativa deixa el canvi i la innovació educativa en mans de les noves generacions de mestres investigadors, psicopedagogs, pedagogs i educadors en general. 
A la Universitat Autònoma de Barcelona, al tercer curs del Grau en Educació Primària que s'imparteix a la Facultat de Ciències de l'Educació, existeix una assignatura que es diu Planificació, investigació i innovació. Aquesta assignatura ens vol ensenyar a fer una planificació d'una investigació per tal d'aplicar una innovació a l'aula o al centre educatiu que comporti una millora en l'educació dels infants. El més lògic vindria a ser que la dinàmica de les sessions d'aquesta assignatura fos innovadora respecte les classes magistrals de les altres assignatures. Però no ho és. Ans al contrari, un percentatge molt elevat de les hores lectives d'aquesta assignatura l'ocupen les classes magistrals impartides amb Power Points infumables que no aporten res de nou a les explicacions de la mestra. 

Quina credibilitat té una mestra que no utilitza la metodologia de pràctica educativa que defensa?

Tanmateix, el problema real és el fet que no és tan sols una mestra, sinó que és tota la comunitat de mestres d'infantil, primària, educació secundària i universitat que segueixen la mateixa filosofia incoherent. 

No podem continuar defensant i demanant un canvi en el sistema educatiu si nosaltres no canviem les nostres metodologies, pràctiques educatives i maneres de fer.

Perquè com deia Albert Einstein: "Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix." 

Comentaris

  1. m'encanta! està molt bé el teu blog, el vaig descobrir ahir, un dia desprès d'acabar educació infantil... jo també penso que els valors són el més important. Suposo que ja l'hauràs vist però hi ha un documental que es diu "pensant en els altres" que és genial. Te'l recomano per si no el coneixes ;)

    ResponElimina
  2. ei moltes gràcies!

    I tant que el conec aquest documental! Ens l'han passat un parell de cops a la carrera :)
    Me n'alegro que t'agradi el blog ^^

    http://crisivalors.blogspot.com.es/2012/06/pensant-en-els-altres.html

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…