Ves al contingut principal

"El Gegant Puigmal" i "La Maledicció de la Maladeta i el pic de l'Aneto"

Puigmal

 “El Gegant Puigmal era l’amo i senyor de les terres de les muntanyes de la Vall de Ribes. Va vestit de neu i és el protector dels arbres i els animals, i procura protegir-los de la fúria de l’home i dels seus anhels de cacera. Un dia un caçador estava perseguint un isard i va arribar al cim de la muntanya, allà es va trobar amb el gegant Puigmal que el va increpar per intentar caçar una de les seves criatures. El caçador es va defensar amb arguments que considerava clars i contundents i és que bé havia de caçar per poder alimentar a la seva família. Aleshores Puigmal va munyir a la daina, va fregar la llet amb les seves mans i amb el seu vestit de neu, i de la llet en va fer formatge. Va ser així com va ensenyar a la humanitat a viure dels seus ramats i deixés de caçar, i així no entrés en els seus territoris. Del formatge que en va fer, li va dir al caçador que si no se l’acabava tot, mai li faltaria menjar per a ell i per a tots els de la seva espècie.
Però vet aquí, que va arribar un dia en que la necessitat de l’home de tornar a caçar va ser molt forta, és així com després de molt i molt temps l’home amb esperit caçador va caçar i  matar uns quants cérvols i Puigmal el va castigar estimbant-lo al fons d’un barranc.
La història no s’acaba aquí i un ramat de cérvols va arribar al poblat i els homes els caçaren. Aquest fet va desencadenar una segona onada de caceres que cada vegada pujaven més amunt a la zona de domini d’en Puigmal, que poca cosa podia fer per detenir aquesta ferotge onada de caça. Va ser així com els humans arribaren al cim en el que vivia Puigmal i el mataren, el seu cos es va acabar transformant en roca i en un dels cims més emblemàtics dels Pirineus.”

Aquesta història que us he portat avui és la Llegenda del Gegant de Puigmal, una llegenda pirinenca que ens parla que en temps immemorables els cims més alts dels Pirineus estaven habitats per éssers extraordinaris, per gegants que custodiaven els seus cims més alts, éssers que feien que la resta d’humans no s’atrevissin a establir-se i viure en la part més alta de les muntanyes, reservada només per aquests éssers, així els humans quedaven relegats a viure a les valls. El Puigmal es troba a la comarca del Ripollès, indret on aquesta llegenda té molta força, però cal també que us expliqui que hi ha una llegenda molt similar sobre un altre cim Pirinenc, aquesta vegada el més alt de tots, l’Aneto, situat al Pirineu Aragonès. D’Aneto diuen que també era un gegant que estava tot cobert de neu i que va ensenyar a les gents i pastors d’Aneto i Aniet a fer formatge de la llet dels seus ramats, i que així abandonessin les costums de la caça per viure de la ramaderia. Per tant, veiem que la història d’un i altre gegant és pràcticament calcada, però el que canvia d’aquestes dues històries paral·leles el seu final, i és que si el gegant Puigmal va acabar assassinat per part dels caçadors, la sort d’Aneto no va ser gaire millor. Però per a que pugueu conèixer el final del Gegant Aneto cal que us expliqui la llegenda de La Maledicció de la Maladeta i el pic de l’Aneto.
Aneto
“La història comença amb un viatger solitari que es troba amb un pastor i el seu ramat d’ovelles al Massís de la Maladeta. Aquest viatger exhaust, li va demanar al pastor un lloc on poder refugiar-se i passar la nit, així com alguna cosa de menjar per tal de recuperar les forces. El pastor, força hostil, li va dir que ell no tenia pas menjar que oferir-li i que si es volia protegir allà hi havia unes pedres a sota de les quals es podria refugiar. I el pastor va donar l’esquena al viatger i va continuar el seu camí, el pobre viatger va demanar de nou al pastor que l’ajudés i aquest no es va ni girar. El viatger va maleïr al pastor i el va condemnar a ell i al seu ramat a quedar convertit en pedra per sempre més. I és que el viatger, no era altre que el propi Jesús, que va castigar així al pastor, unes roques que van quedar condemnades a estar sempre cobertes per la neu.
El caminant, però volia creuar les terres d’Aneto, habitades pel propi gegant, un gegant temut que tenia a totes les gents allunyades dels seus cims i del que deien que si algú s’atrevia a pujar cap als seus cims, desapareixia per sempre més. Però el viatger no va deixar de voler anar cap al nord, i és així com camina que caminaràs va acabar topant amb el Gegant Aneto, altiu i cruel. Aleshores el viatger li va demanar una mica d’aigua, i aquest li va dir que era pel seu ramat i que marxés abans de que no deixés anar la seva fúria contra ell. El peregrí lluny d’espantar-se li va dir: “Veig que tens el cor dur com una pedra, per tan espero i desitjo que t’hi acabis convertint”. El gegant va quedar petrificat i es va acabar convertint en el que és avui el pic més alt dels Pirineus.
Però aquesta no és l’única penitència que compleix el gegant, i és que Aneto en les nits de forta tempesta recupera la consciència i la veu, i en les nits de molt vent les gents de Benasc, senten cridar a Aneto maleint i lamentant-se de la seva manca d’hospitalitat que el va acabar convertint en pedra.”

Amb aquesta llegenda, descobrim una vegada més un Pirineu Fantàstic i llegendari, que en temps immemorables va estar habitat en els seus cims per gegants, gegants com l’Aneto, el Puigmal o L’Home de la Neu. Llegendes que fan referència als orígens dels seus cims, al clima pirinenc, i pretenen donar una explicació a tot plegat. Llegendes que vénen de molt antic i han estat transmeses de pares a fills. L’una Aragonesa i l’altre Catalana, ambdues molt relacionades i que per això m’he decidit a portar-vos-les a la vegada. Com ja sabeu, la mitologia dels Pirineus és una mitologia que prové en part de la mitologia grega, amb la llegenda de Pirene i la seva formació, i els gegants són un dels personatges més arrelats i característics d’aquestes llegendes, de fet es tractava d’un gegant Heracles l’obra de creació dels Pirienus. Llegendes sovint cristianitzades provinents de la mitologia grega, com és el cas de la Llegenda d’Aneto, non és el propi Déu ui acaba donant fi i mort al gegant, i convertint-lo en pedra.
Dues històries fantàstiques, unides per uns orígens comuns.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…