Ves al contingut principal

Primeres sensacions i primeres decepcions

Quan vaig començar les pràctiques al gener tenia moltes expectatives i mil preguntes. 
Tot el que m'havien explicat a la universitat era veritat? Tot el que m'ensenyaven s'aplica realment? Com és una classe de primària amb més de 25 nens? En quina mesura afecten les retallades a la qualitat de l'educació? Com s'organitzen els mestres? Com es cobreixen les mancances econòmiques i en quina mesura això inclou més implicació dels mestres? 

Però potser, la pregunta que més em feia rodar el cap era: Com es treballa realment a les aules d'una escola que no treballa per projectes? Tot és com jo ho vaig viure? Encara existeix el model tradicional pur? Quin paper tenen en aquests casos els llibres de text? ...


M'he trobat doncs, amb una escola que utilitza en totes les àrees, com a únic recurs pedagògic i educatiu, el llibre de text. M'he trobat en una escola on diuen que la manipulació i la dinamització a les aules és molt important, però que no ho duen a terme. No porten en pràctica res del que defensen o diuen perquè és massa feina o perquè la seva manera de treballar ha estat sempre així. 

Això m'ha decepcionat molt, en tant que crec que no s'ha de portar la contrària a les teves creences i opinions. Si tots els mestres del centre donen l'esquena a allò que diuen i a allò en el que creuen, mai podrem arribar a construir un món millor que, en el fons, és el principal objectiu de l'educació. 

No hem de tenir por al canvi. Els canvis són bons per a l'evolució de la nostra societat. Hem de treballar per millorar-la. 

Si sempre fem el mateix, no obtindrem mai resultats diferents. Hem de reinventar-nos i descobrir models nous d'ensenyament aprenentatge que ens funcionin i, per fer això, hem de provar coses noves. 
Si ens apalanquem a les nostres cadires i ens dediquem a recuperar les programacions de cursos anteriors, no aconseguirem mai res. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…