Ves al contingut principal

PRACTICUM - Expectatives inicials del pràcticum

Imatge extreta de l'Elefant Trompeta



















Avui entrem a l'any 2013. Un any carregat d'expectatives i d'esperances per totes bandes. Però jo avui no vinc a parlar-vos d'economia, política ni ideologies. Avui vinc a parlar-vos de les meves expectatives vers una nova experiència que tinc l'oportunitat de viure aquest any, les experiències a l'aula de primària. 

A pocs dies de començar les pràctiques del grau en Educació Primària estic nerviosa i emocionada alhora, perquè no sé què em trobaré, però sigui el que sigui tinc clar que serà bo perquè m'ajudarà a créixer com a persona i com a professional docent.
Sempre he volgut ser mestra i aquesta és una oportunitat perfecta per descobrir si realment en sóc capaç, per descobrir si tinc "fusta" de docent.

Tenint en compte que m’ha tocat fer les pràctiques en un centre educatiu de Barcelona, prou cèntric i turístic, ja que està situat just al costat de la Sagrada Família, espero trobar-me un centre educatiu abocat al barri i amb esperit crític. Un centre que apropi el món real a les aules i que treballi amb conceptes i coneixements significatius i funcionals pels alumnes. A més, també espero trobar-me amb una escola amb un gran nombre d’alumnes nouvinguts i estrangers i, per tant, espero que sigui acollidora, plural i que atengui la diversitat.

Tinc moltes ganes d’entrar a l’aula i poder veure i viure de primera mà l’ambient d’una escola perquè ja estic cansada de les aules de la universitat. Em fa molta il·lusió i estic molt emocionada amb la idea d’estar dos mesos sencers en una aula on hauré de fer una proposta didàctica de llengües i una altra de matemàtiques. Estic segura que m’agradarà molt i que aprofitaré l’experiència al màxim, però al mateix temps tinc por que no me’n surti. Em temo que tots aquests anys de carrera teòrica, sense atendre gairebé a la pràctica, no serviran de res davant d’una situació real a l’aula en la que hagi de recórrer als meus recursos personals i estratègies pròpies que no m’han ensenyat a la universitat. Tinc por de no saber respondre o actuar correctament. Tinc por de no saber ser la mestra que vull ser.

Sé que l’objectiu principal d’aquestes pràctiques és el de idear una intervenció didàctica en l’àmbit de les llengües i les matemàtiques, tanmateix, el meu objectiu personal és el de construir el meu propi model d’ensenyament i aprenentatge. Vull descobrir estratègies i metodologies per dur a terme a l’aula, amb les que jo em senti còmode treballant i que em funcionin amb els meus alumnes. Vull descobrir si realment serveixo per aquesta feina. I em pregunto com ho faré. Tot i que sempre he volgut ser mestra i ho he tingut molt clar des del principi, ara dubto de les meves capacitats. Coses del directe, suposo. 
 
M’agradaria arribar a ser la mestra ideal que tinc al cap. I aquestes pràctiques, per mi, són la prova de foc. 

Així doncs, m'agradarà obrir un nou espai al meu blog on aniré retransmetent, al menys en una publicació setmanal, les meves experiències i impressions personals a l'aula, les meves descobertes i les meves opinions, així com també petites anècdotes positives i negatives que em vagin succeint al llarg de la meva estada al centre. 

Espero que us agradin!! 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…