Ves al contingut principal

La inclusió existeix?

Durant aquestes dues primeres setmanes de pràctiques a Barcelona, he pogut observar, entre d'altres coses, que la inclusió a l'aula és difícil, en tant que no hi ha els recursos humans necessaris per poder donar les mateixes oportunitats d'aprenentatge a tots els alumnes del centre. 

Al meu grup-classe, en concret, hi ha un alumne, que en direm N, amb una malaltia neurològica de les classificades com a "rares" que no només li provoca una deficiència mental, sinó també física. En N necessita una persona al seu costat constantment que l'ajudi a seguir la classe i a desenvolupar correctament les tasques que els seus companys fan de manera autònoma, així com també necessita un tracte especial quant a l'ús de les grafíes, ja que té una deficiència important amb la motricitat fina i no té capacitat per escriure, com tots els seus companys, en lletra lligada i, per tant, fa una lletra de pal exageradament gran. És l'únic cas en que la mestra passa per alt la cal·ligrafia. 

Malgrat la mestra s'hi esforça i mai el deixa de banda, no és possible donar-li les mateixes oportunitats que als seus companys, ja que la seva vetlladora només ve unes hores al dia i la resta de la jornada la mestra tutora es troba sola davant els 26 nens que hi ha a l'aula. Cadascun d'ells amb una realitat diferent. 
Aquesta situació em porta a preguntar-me quantes aules més a Catalunya estaran vivint una situació semblant o més greu i com viuen el dia a dia en cada una d'aquestes aules?

Des de la universitat sempre ens han dit que no hem de integrar l'alumne, sinó que l'hem d'incloure. La diferència és avismal (a continuació podeu veure una representació gràfica de la diferència entre integració i inclusió), però la dificultat que comporta aconseguir-ho també. 
I si afegim a l'equació la manca de recursos materials i humans que vivim actualment, les dificultats augmenten exponencialment. 





Super Antonio - Un ejemplo de inclusión social





Blogs d'interès - Per saber-ne més


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…