Ves al contingut principal

Treball cooperatiu

El treball cooperatiu és una eina d’aprenentatge on els alumnes s’organitzen en petits grups per treballar junts amb l’objectiu d’aconseguir unes metes i uns objectius comuns.
Les interaccions i els diferents punts de vista que es produeixen dins el grup ajuden als nens a establir relacions entre ells, a respectar aquestes diferents visions, a aprendre coses noves, a rectificar i a consolidar o reformar idees que ja tenien interioritzades.

Molts experts aconsellen que el grup cooperatiu hauria d’estar format per 3, 4 o 5 membres de manera heterogènia perquè aquest funcioni. A més, és preferible que les persones d’aquest treballin junts com a mínim un trimestre, d’aquesta manera els dóna temps a establir lligams i confiança. Però aquests grups a part de formar-se de manera heterogènia, han de complir les següents condicions, establertes per Johnson i Johnson (1997):


  • Interdependència positiva: el grup ha de seguir un mateix objectiu, de manera que l’èxit o el fracàs d’un membre del grup, suposa l’èxit o el fracàs de tot el grup.
  • Interacció cara a cara: els membres del grup han de discutir i parlar entre ells, buscar solucions, ajudar-se mútuament, etc.
  • Responsabilitat individual i de grup: Cada persona ha de responsabilitzar-se i contribuir amb una part de la feina perquè tot el grup aconsegueixi els objectius que persegueixen.
  • Desenvolupament d’habilitats socials: El grup de treball ha d’aprendre a resoldre conflictes, a prendre decisions, a discutir, etc.
  • Avaluació del treball en grup: El grup mateix ha de fer una autoavaluació sobre la seva feina (els aspectes a millorar, els aspectes positius i negatius dins el grup...).


    Mentre els alumnes duen a terme la seva feina i tots els elements dels que hem parlat anteriorment, el mestre és la persona que orienta i que dóna pautes durant tot el procés.
    En aquest tipus de treball el mestre s’ha de mostrar receptiu envers els interessos dels seus alumnes, ha de motivar-los i, el més important, ha de participar en el procés. 
Font: Espai formatiu - Estatut
A més, molts centres educatius que han dut a terme aquest tipus d’eina d’aprenentatge i, molts autors que han investigat sobre aquest tema, demostren que el treball cooperatiu té més avantatges que no pas el treball competitiu i/o l’individualista:
  • El treball cooperatiu afavoreix les relacions interpersonals del grup classe i del mestre.
  • El rendiment, la motivació envers les feines escolars i l’autoestima és clarament superior treballant a partir del treball cooperatiu.
  • El treball cooperatiu afavoreix l’acceptació de les diferències i el respecte d’aquestes.
  • Aquesta eina d’aprenentatge aporta noves possibilitats al mestre; atenció personalitzada a l’alumnat i l’entrada de més professionals a l’aula.
  • L’aprenentatge cooperatiu desenvolupa la creativitat dels nens i els ensenya a ser coherents i a cumplir els acords. A més, estimula el pensament crític.
  • I,  finalment, desenvolupa l’habilitat de presa de perspectiva social; la capacitat de veure les coses des de la perspectiva dels altres.


Per acabar, podem dir que aquest és un bon mètode d’aprenentatge perquè els alumnes treballin alguns elements que moltes escoles no treballen directament i que, amb aquest tipus de treball, es poden treballar indirectament.  També fa possible el creixement d’una persona, no només intel·lectualment sinó també moralment i actitudinalment.


Bibliografia

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…