Ves al contingut principal

Menjar bé, per viure bé.


L'alimentació dels infants

La correcta alimentació dels infants ha de començar pel seu naixement, així aconseguirem que en el seu desenvolupament al llarg de la seva vida estigui totalment adaptat a totes les varietats d'aliments que la naturalesa i la fauna ens proporcionen. 

L'alimentació ha de ser rica en hidrats de carboni procedent de fruites, cereals i vegetals, ja que aquesta substància és la principal font d'energia per al cervell. D'altra banda, els seus ossos, que estan en constant creixement, han de ser ben nodrits, el nen en edat escolar haurà d'ingerir una bona quantitat de calci, vitamines, A, C, D, K, magnesi, fluor, ferro i proteïnes

Tots hauríem de conèixer la importància d'una bona alimentació, per això convindria que expliquéssim als nostres nens/es cadascun dels aliments que hi ha a la nostra abast. Una bona opció seria analitzar la piràmide dels aliments amb els xiquets al costat, així veuran com cada aliment es pot consumir més o menys, la seva curiositat farà que puguem explicar el per què d'aquesta distribució:

Com dur una bona alimentació?
Una bona alimentació implica menjar una mica de tots els aliments i nutrients que hem proposat anteriorment, per assegurar-nos que els nens i les nenes tenen una dieta molt variada. 
Cal tenir en compte el següent:

L'esmorzar: és l'àpat més important del dia. Ens dóna l'energia suficient per fer funcionar el cervell i el cos durant tot el matí. 

Esbarjo: és convenient esmorzar alguna cosa també a mig matí per tal de recuperar les energies que hem anat perdent (làctics, cereals, fruita, entrepà)

Dinar: podem fer una dieta variada alternant els aliments durant els set dies de la setmana. Cada dia podem menjar una cosa diferent, podem variar entre llegums, vegetals, carn, pasta i peix. 

Berenar: podem variar en funció del que haguem menjat a mig matí (làctics, fruita, cereals, entrepà)

Sopar: l'últim àpat del dia ha de ser molt lleuger. Convindria que es mengessin làctics, peix, carn, sopa, verdura, ... 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…