Ves al contingut principal

Què significa la diversitat a les aules?


Buscant per internet articles d'educació, he trobat aquesta vinyeta de Frato (Francesco Tonucci), un dels mestres de la reflexió sobre educació. Crec que és ideal per reflexionar sobre què significa la diversitat a les aules?

M'agradaria començar dient que tot i que sembli que no és necessari parlar de diversitat a l'aula en ple segle XXI, creieu-me, ho és. Encara avui en dia hi ha una gran desconeixença i un gran recel a l'hora de parlar d'aquests temes. Sembla increïble, però tot i estar vivint a l'era de la comunicació i de la informació, els docents tenim una gran manca d'informació sobre aquest camp. 
Tots els mestres del món actual hauríem de saber utilitzar la diversitat que tots tenim a l'aula com una eina més que ens ajudi en la nostra tasca i que ajudi als alumnes en la construcció del seu aprenentatge. 
Quan es parla de diversitat, la majoria de gent pensa en la diversitat cultural, però com a professionals de l'educació hem de recordar que la diversitat a l'aula no depèn únicament del factor cultural o de la immigració, sinó que hi intervenen molts components. 

Si parlem de diversitat parlem de la coexistència a l'aula de diferents procedències culturals, diferents ritmes d'aprenentatge, diferents interessos i motivacions i, també, de diferents capacitats i necessitats educatives. Així doncs, no podem negar que totes les aules del món tenen diversitat, ja que no depèn només de la immigració, sinó de molts altres factors inherents als alumnes, independentment de la seva procedència cultural. 


També crec que com a mestres hem d'atendre les necessitats educatives dels nostres alumnes, de la manera més individualitzada possible. 
Per atendre la diversitat hem de prendre algunes mesures a nivell de centre (organització escolar: agrupaments flexibles, suports en petits grups, priorització de les normes de convivència, etc.) i a nivell d'aula (adaptació d'objectius i continguts didàctics al nivell adequat a cada infant, diversitat de recursos i metodologies, plans individualitzats, avaluació individualitzada, etc.)
Però totes aquestes mesures no serveixen de res si nosaltres no eduquem des de la interculturalitat i sense prejudicis. Perquè tots som diferents, independentment de la nostra procedència cultural o del color dels nostres ulls, tots nosaltres tenim característiques, capacitats, habilitats i ritmes d'aprenentatge molt diferents a les dels altres. I en la nostra tasca educativa hem de tenir sempre present que els prejudicis són un obstacle en les relacions socials. I tanmateix, si tenim en compte que la interacció social és la base del procés de construcció d'aprenentatge, evitar la transmissió de prejudicis als nostres alumnes és un fet a tenir en compte. 

Finalment, perquè continueu reflexionant sobre què significa la diversitat a les aules i com tractar-la, us deixo un curt de Pixar molt divertit!

Day&Night -- Pixar Shorts



També podríem indagar en les causes d'aquest desconcert general en termes de tractament de la diversitat i, segurament, parlaríem de la rapidesa amb la que canvien les coses en la societat actual.
M'explicaré. Si mirem aquesta altra vinyeta de Frato, podem veure com, en els últims anys, s'han multiplicat les procedències culturals dels nostres alumnes. Però, com ja hem dit abans, no podem fixar-nos únicament en aquest factor. Només cal que traiem el nas per la finestra de l'escola per veure que no només han canviat les procedències culturals, sinó també les maneres de comunicar-nos (Wathsapp, internet a tot arreu, xarxes socials...), les noves tecnologies avancen a passes agegantades, hi ha multiplicitat de models familiars, dificultats de conciliació del món laboral i familiar... 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…