Ves al contingut principal

Fem panellets!

La tradició més dolça
No podem passar una Castanyada sense menjar panellets i moniatos! I una de les activitats més esperades per tots els nens de Catalunya a l'escola és la de fer panellets! 
El millor doncs, és celebrar aquesta festa amb la família i els amics, i treure les castanyes, els moniatos i una plata ben grossa plena de panellets que haurem fet nosaltres mateixos a l'escola o a casa, tot s'hi val!
A part de mantenir viva una tradició antiga i molt dolça, els nens s’ho passaran d’allò més bé fent de pastissers, ja que podran manipular tots els ingredients i podran seguir tot el procés. L'únic que haureu de vigilar és el moment de la cocció, els nens no han de tocar el forn! Ah, i me'n oblidava, entre bola i bola segur que es mengen algun pinyonet!!

COM FER PANELLETS? 
David, un nen de 10 anys ens explica com fer els panellets i alguns "truquillos" per enganxar els pinyons.




INGREDIENTS (amb moniato)
  • 1 Kg. d’AMETLLA CRUA en POLS
  • 800 grs. de SUCRE
  • 800 grs. MONIATO (s’han de pesar en cru)
  • Pell d’una LLIMONA
  • MARGARINA
  • FARINA
  • PINYONS
  • AMETLLA CRUA TROSSEJADA
  • OUS (tingueu-ne preparats varis)


PREPARACIÓ (amb moniato)
Posem a bullir els moniatos. Quan estiguin ben tous, els retirem de l’aigua: que quedin ben escorreguts. Després, encara calents, els pelem i els aixafem amb una forquilla fins que quedi una pasta homogènia. Ho deixem reposar.
Quan estigui la pasta tèbia, hi afegim el sucre (és millor haver-lo passat per la picadora prèviament), l’ametlla en pols i la pell de la llimona ratllada. Ho aixafem bé tot amb una forquilla fins que vagi quedant una pasta unida i compacta. Quan tinguem ja la pasta, ens untem les mans amb farina i seguim treballant la massa amb les pròpies mans.
Deixar reposar la pasta de 12 a 24 hores.
Preparem en un plat els pinyons i en un altre les ametlles trossejades. En un altre plat, batem un ou.
Preparem boletes amb la pasta.
Pels panellets de pinyons, agafem les boletes i les untem amb l’ou batut i les cobrim amb pinyons (la millor manera és agafar els pinyons amb la mà, posar la boleta untada al mig, i començar a pressionar amb les dues mans, fent que els pinyons quedin enganxats i que la boleta segueixi essent rodons).
Pels panellets d'ametlles, fem el mateix procés, però amb l’ametlla. En el moment que pressionem les ametlles amb les mans contra les boletes untades, procurem que la bola es converteixi en una forma més de croqueta.
Untar una safata amb margarina i col·locar els panellets. Posar la safata al forn (que prèviament haurem encès per tal que ara estigui calent, i coure els panellets a 225-250 graus de 8 a 10 minuts.

INGREDIENTS (amb patata)
  • 1 kg de farina d'ametlla crua Marcona
  • 800 gr de sucre
  • 150 gr de patata bullida amb pell
  • la pell de ½ llimona ratllada
  • 30 gr d'anís dolç

PREPARACIÓ (amb patata)
Aixafarem bé amb una forquilla la patata bullida i pelada. Amb les mans ben netes farem una massa barrejant la patata amb el sucre i la farina d'ametlla. Afegirem l'anís i la pell de llimona i ho acabarem de treballar fins que ens quedi ben lligat i es desenganxi del recipient. Aquest massapà el deixarem reposar unes dotze hores tapat a la nevera perquè ens agafi una mica de cos. Passat aquest temps agafarem porcions del massapà i en farem boles. En un bol a part barrejarem pinyons crusos amb una mica de rovell d'ou i arrebossarem les boles amb els pinyons (el truc per poder enganxar amb més facilitat els pinyons a les boles és mullar els pinyons amb una mica de rovell allargat amb aigua). Ho posarem en safates de forn una mica separats i els courem a 225ºC fins que agafin color.

Un cop tenim la base de massapà podem fer moltes varietats de panellets. Els podem arrebossar de coco rallat, amb ametlla filada, podem afegir-hi cafè soluble al massapà (una proporció de 30 gr de cafè per kilo de massapà), també podem substituïr la patata per moniato, etc.
ALTRES IDEES de PANELLETS
Partint de la massa que hem preparat, podeu retirar-ne una part per preparar altres tipus de panellets i així fer una mostra més variada. Un cop preparats tal i com es descriu a continuació, els haurem de posar al forn tal i com s'ha explicat abans:
PANELLETS DE CIRERA: Afegint mitja cirera ensucrada al mig de la massa que ja tenim feta. 
PANELLETS DE COCO: A la massa que ja tenim, li afegim coco ratllat. Quan tinguem fetes les boles els donem forma com de triangle i els tirem sucre llustre per sobre.
PANELLETS DE CANYELLA: Fem boles de la massa que ja tenim i les arrebossem amb sucre llustre que haurem barrejat amb força canyella en pols.
PANELLETS AMETLLATS: Fem boles de la massa que ja tenim i simplement les aixafem i posem una ametlla crua sencera al mig.
PANELLETS DE TARONJA: A la massa que ja tenim, li afegim el suc d’una taronja i la seva pell ratllada molt finament. Fem boletes i les ensucrem.
PANELLETS DE LLIMONA: Igual que els de taronja, però amb el suc d’una llimona.
PANELLETS DE CAFÈ: A la massa que ja tenim feta, li afegirem cafè en pols i barrejarem bé. (Hem de pensar que aquests panellets són pels adults, i no tant per als nens). 
PANELLETS DE XOCOLATA: A la massa que ja tenim, li afegim xocolata en pols (pot ser d’aquesta que posem normalment a la llet) i els tirem sucre llustre per sobre.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…