Ves al contingut principal

Castanyada

"Per Tots Sants castanyes i caragols amb banyes!"



Quan arriba la tardor i el temps del fred, al nostre calendari hi apareix la Castanyada. Durant aquesta festa tradicional catalana mengem castanyes, panellets i moniatos. 

Segons expliquen alguns experts, la tradició de menjar castanyes tant arrelada aquí Catalunya ve de molt lluny. Es va iniciar durant la nit de Tots Sants (1 de Novembre). Fa temps, durant aquesta vetllada, els campaners de les esglésies no paraven de fer sonar les campanes per avisar els veïns de l'arribada del moment de pregar pels seus difunts. El gran cansament que produïa moure les campanes tanta estona feia necessari poder refer les forces. Per això els campaners s'enduien castanyes, el fruit que més abundava en aquesta època de l'any, i alguna ampolla de vi dolç, per fer-les passar millor i, a la vegada, combatre el fred en els pocs moments de descans. 

A finals del segle XVIII, el costum de menjar castanyes en aquest dia s'havia generalitzat a tot el territori. Així van aparèixer les castanyeres que es van fer molt populars pels carrers de pobles i ciutats, fins que es van convertir en tota una institució. 

Avui en dia, quan s'acosten aquestes dates, tornen a sortir les parades de castanyes, els panellets i la fruita confitada, així com també els moniatos


L'origen dels panallets i la seva relació amb la diada de Tots Sants no se sap del cert. Alguns historiadors defensen que poden ser una evolució d'antics àpats funeraris celebrats en moltes poblacions de la Catalunya Vella, on hi havia el costum de fer un dinar després de la mort d'algun familiar. Aquest acte era tot un ritual, tant en la forma de parar la taula com en la distribució dels comensals i el tipus de menjar que es servia. 

Altres teories suggereixen que aquest costum està lligat a la benedicció de pans, que es dipositaven com ofrena a les tombes familiars en honor a la memòria dels avantpassats i també com a aliment en el viatge al més enllà. Aquests pans haurien estat substituïts amb el temps pels dolços panellets, elaborats amb ingredients que no es passen amb el temps i que, per tant, poden aguantar uns quants dies mentre els difunts fan el seu camí cap a l'eternitat. 



Jocs i activitats:

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

10 poemes de Nadal

S'acosten les vacances de Nadal i des de les escoles ja es comencen a treballar contes, llegendes i poesies al voltant d'aquestes dates tant especials a tot el món.
En aquest post m'agradaria fer un recull de 10 links on podeu trobar poesies i cançons de Nadal i idees per treballar-les.

Moltes gràcies! Espero que us agradi



Bon Nadal * Un BON raig de sol, un núvol que neix amb l'alba, el cel ja blau i a la terra tot en calma. Dia deNADAL,tothom a casa. Àpat especial, regals a l'arbre. Aromes de bosc pel pessebre dansen entre rius de plata i flocs de farina blanca. Podem somniar amb aquesta estampa i que sempre al nostre voltant
regnin la pau i l'esperança.




***
(Isabel Barriel)


Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…