Ves al contingut principal

Rondalla - La faveta


La faveta


Una vegada hi havia una nena i un nen que eren tot solets al món. 

No tenien cap parent i se'ls havia mort el pare i la mare. Per poder viure tenien de captar i plegar fems i després s'ho venien per poder menjar.

Un dia ve't aquí que el noi tot plegant fems ell que troba un gra de fava i va marxar a casa tot corrent.

-Guaita quina fava he trobat -va dir a la seva germana.

-Sí, què en farem? -va fer de resposta la seva germana que era més gran que el noi.
-Veies, la sembrarem...
I ell que va i la colga al corral que tenien darrere la casa.
Al cap de tres dies ell que, el nen, veu que d'aquell gra de fava n'havia nascut una favera que s'anava fent alta, alta, i la nena que te li diu:
-Mira, enfila-t´hi, que sabrem fins on arriba.
Ell que, el noi, s'hi enfila i com més amunt pujava més li semblava que la favera creixia, fins que no va poder pujar més perquè es va trobar davant d'unes portes daurades.
El noi tot estranyat, truca a la porta i tot seguit li compareix un vellet que li diu:
-Què volies noi?
-Una gràcia de caritat per l'amor de Déu.
Marxa el vellet i al cap de poca estona compareix amb un saquet i el dóna al noi dient-li:
-Té; aquí tens un saquet de xavos.
-Déu vos pagui la caritat -digué el noi tot content. I se n'anà cap avall a donar el sac de xavos a la seva germana.

Que en va estar també de contenta la seva germana! n'hi havia més!! Aleshores ja no van mirar tan prim a gastar-ne, i fent-ho així, és clar, va venir un dia que els van acabar.
-Mira, torna a enfilar-te favera amunt a veure si aquell vellet et torna a donar un saquet de xavos.
S'enfila el noi favera amunt, arriba al cim, i pam, pam, truca a la porta del cel, perquè aquella porta daurada era la del cel, i aquell vellet era Sant Pere.
S'obre la porta i el noi diu com la primera vegada:
-Que em faríeu una gràcia de caritat per l'amor de Déu.
-Espera't -va dir Sant Pere.- I torna al cap d'una estona amb un saquet de rals de plata.
No en va estar poc de content! I la seva germana, no en va estar poc de contenta amb tants de ralets!
Els semblava que no s'havien d'acabar mai, i vinga gastar per aquí, vinga gastar per allà. Al cap de poc temps va veure la noia, que era la guardiana, que n'havien fet una gran destrossa, així és que digué al noi:
-Mira, abans que se'ns acabin, puja i veges si Sant Pere et donarà una cosa més bona.
El noi feia anar el cap com si no li vingués prou bé i àdhuc digué a la seva germana:
-No sé si se'n cansarà de donar-nos-en.
-Vés, vés.
I el noi puja favera amunt i Sant Pere li dóna un sac de pessetes.
Ma noi! Quan sa germana les va veure tantes pessetes. Ara sí que ja no ens veurem més pobres. Però sí! Si abans gastaven com a quatre, aleshores van gastar com a deu, i si s'havien acabat els xavos i els rals, també es van acabar les pessetes.
-No hi fa res, -digué la noia al seu germà- puja al cel que Sant Pere et donarà una altra cosa potser encara més bona.
El noi era més jove i tenia més seny que sa germana.
-Com ho prendrà Sant Pere que el cansem tant? -feia.
Però sa germana li respongué
-Que t'ha dit alguna cosa? Que li has conegut que li sàpiga greu?
-No, però...
-Vés, vés: què t'ha de dir...!
I el noi amb tota mala gana, favera amunt, es planta davant de la porta del cel i truca.
Surt Sant Pere i en veure el noi li diu:
-I doncs, què vols?
-Si ens féssiu una gràcia de caritat...
-Espera't. -Va marxar cap dins i al cap d'un instant sortí amb un saquet de duros.
Oh! Quina alegria més gran que va tenir! La seva germana es tornava ximple de tant contenta.
-Ara sí que sempre més serem rics! Ara sí que no ens veurem mai més pobreses! -deia saltant i ballant.
Però ve't aquí que tants en van gastar de duros, que al cap d'avall prou prou que es van acabar. Això rai, allà on ne surt i no entra...
Però la xicota pensava que tot s'arreglava pujant al cel una altra vegada i demanant-ne a Sant Pere.
El noi va dir que no hi tornaria fes el que volgués, però ella va perfidiejar tant que el noi pujà tot temerós cap al cel, i en veure'l Sant Pere me l'escomet dient-li:
-Ja tornes?
-Oh! la meva germana... jo ja no volia pujar...!
-Hala, allà, ambiciosos, malgastadors!
I donant-li una empenta el va treure del cel tancant la porta d'una revolada.
Amb l'empenta que li va donar Sant Pere, el noi va caure dalt abaix del cel anant a parar a casa seva, i ells restant pobres i mal avesats.
Tot per no saber-ho guardar i per demanar massa.


Conte contat, ja està acabat, i darrere la porta hi ha un plat de confits que tots hi poseu els dits.



Versió catalana de "Jac i la mongetera màgica"

Aquí podreu trobar recursos didàctics per a treballar aquesta rondalla amb nens i nenes de 3 a 6 anys. 










Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…