Ves al contingut principal

La princesa i el pèsol - La princesa més fina del món

La princesa més fina del món

La princesa més fina del món - Una mà de contes




Això va passar en un país molt llunyà, ... 
... governat per un rei i una reina molt refinats. Tan refinats que vivien en un castell fet tot de fusta, perquè no suportaven les imperfeccions de la pedra, ni la fredor del marbre, ni la pols que queda atrapada als tapissos. 


Aquests reis tan refinats tenien un fill encara més refinat. Tan refinat que, tot i que feia molt anys que buscava i buscava, no trobava cap princesa amb qui casar-se, perquè a totes les candidates els trobava massa defectes. 


- No m'agrada cap princesa, perquè cap no és prou fina per a mi. He de trobar: "La princesa més fina del món". 


Cada cop que sortia una pretendenta que aspirava a ser l'escollida pel príncep, la convidaven a passar una nit a palau. 
Les convidades procuraven ser tan fines com podien. Per exemple, una princesa, per fer-se la fina, es va fer portar el sopar al llit. 


- Sóc tan fina que sempre em faig portar el sopar al llit. 


El príncep va pensar:


- Caram, això sí que és ser fina. A veure si he trobat la princesa ideal. 


Però quan va sentir com menjava... 
I quan l'endemà es va adonar que havia dormit tota la nit amb el llit ple de molles, sense patir-hi gens, el príncep va agafar picor per tot el cos, es va posar la mà a la boca i va dir:


- Quin horror! Per favor! 


I va agafar tanta mania a la princesa pretendent que no va voler sentir-ne parlar mai més. Un altre dia es va presentar una altra aspirant a princesa que va enlluernar el príncep. 


- Sóc tan fina que mai no porto sabates, perquè no n'hi ha de prou fines per a mi. 


El príncep va pensar:


- A ella li passa amb les sabates el que a mi em passa amb les princeses. Potser és la meva princesa ideal... 


Però quan es va adonar de la ronya que duia enganxada als peus de tant anar descalça, i sobretot quan va veure que empastifava tot el palau amb els peus, el príncep va agafar un mareig i va dir:


- Quin horror! Per favor!


L'endemà es va presentar una altra pretendenta que deia:


- Sóc tan fina que tot el dia netejo. Tot el dia netejo. Mai no hi ha res prou net per a mi. 


El príncep va pensar:


- Per a mi tampoc no hi ha res prou net. Potser aquesta és la princesa que necessito. 


Però quan la va acompanyar a l'habitació i es va adonar que en lloc de vestir-se de princesa es vestia amb una bata de netejar i es passava la nit agenollada a terra fregant i fregant, el príncep es va dir:


- De neta n'és molt; de fina, no gaire. Quin horror! Per favor. 


I sense ni esperar que es fes de dia, va demanar als seus servents que la fessin fora del palau, si no és que la volien contractar per al departament de neteja. 


El príncep estava desesperat. 


- Mai no trobaré cap princesa prou fina per a mi - es deia nit i dia. 


Fins que una nit de pluja es va presentar al castell una noia tota xopa de dalt a baix, demanant que l'acollissin. 


- Sóc una princesa que m'he perdut en aquest bosc. M'ha enganxat la pluja i ara no sé com tornar a casa. 


Com que de falses princeses en aquell palau ja n'havien vist més que mosques a l'estiu, en lloc del príncep la va rebre la reina en persona. I li va dir:


- Si ets una princesa de debò, deus haver de dormir en algun llit especial, oi?


I la princesa va contestar:



- Oh, sí, per favor. No suporto els llits massa tous o massa durs, o que tinguin la més petita imperfecció. Sóc la princesa més fina del món. 


Per veure si era veritat, la reina va amagar un cascavell sota el matalàs on hi havia de dormir la princesa i va fer-hi posar vint matalassos més, un a sobre l'altre, perquè no pogués notar res de res, si no és que realment era la princesa més fina del món. 
Fina o no fina, la convidada es va passar tota la nit donant voltes al llit, sense poder dormir ni un sol minut. 
L'endemà al matí, la reina va anar a veure la princesa i li va demanar:


- Com has passat la nit?


La princesa va contestar:


- Oh, fatal. Quin llit més incòmode! Hi havia com una mena de pedreta sota el matalàs i se sentia un sorollet que no m'han deixat dormir en tota la nit. 


La reina va quedar meravellada i convençuda que realment era la princesa més fina del món. Així que li va donar un cascavell reial. 
En sentir el cascavell, el príncep va saber que ja tenia una pretendenta com val i va córrer a conèixer-la. Quan va veure i conèixer la princesa més fina del món, el príncep se'n va enamorar profundament i va ser eternament feliç. 


I així va ser que es van casar i van tenir fills encara més refinats, que encara deuen ser vius si no és que ja s'han mort. Això si, si s'han mort, segur que ho van fer d'una manera molt refinada. 

Hans Christian ANDERSEN



La princesa i el pèsol



Una vegada era un prínce... 
... que volia casar-se amb una princesa, però tenia d'ésser una princesa perfecta i veritable. Per això va fer un gran viatge a través del món per a trobar-la. De princeses no en faltaven, però totes tenien algun defecte. Va tornar a casa seva desolat. 

A la nit va fer una tempesta horrible. Plovia a bots i a barrals. Va sentir-se picar a la porta del castell. El rei, molt vellet, va anar a obrir ell mateix. 

A fora hi havia una princesa, però en quin estat l'havia posada el mal temps! L'aigua s'escorria dels seus cabells i dels seus vestit, i degotava del seu nas damunt de les sabates. Va presentar-se dient que era la verdadera princesa que esperava el príncep. 

"Ara ho veurem" va pensar la reina, mare del príncep. Va entrar a la cambra, va aixecar els matalassos del llit i va posar un pèsol a sota. Va col·locar de seguida vint matalassos sobre el primer. En aquest llit varen fer dormir la princesa. 

L'endemà al matí varen preguntar-li com havia dormit. 
- No he aclucat l'ull en tota la nit - va contestar - Estava ajaguda sobre alguna cosa dura, i tinc blaus per tot el cos. 
- Vet-aquí la vertadera i perfecta princesa - va dir la reina - A través de vint matalassos ha sofert horriblement la duresa d'un pèsol. 
El príncep va casar-s'hi i el pèsol va ser posat en un saló, on encara es pot veure, perquè ningú no l'ha tocat. 

Vet aquí la meva història, l'autenticitat de qual garanteixo. 

Hans Christian ANDERSEN


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…