Ves al contingut principal

La perla del drac - Tradicional xinès

Fa molts i molts anys hi havia un drac que vivia en una llunyana illa.

El drac tenia la seva cova al cim d'una muntanya i era un drac pacífic. No molestava mai als habitant de l''illa com feien altres dracs. Aquest era ben diferent.

drac-de-la-perla_612246.jpg (626×626)
A dins la cova el drac tenia una perla molt gran que cada dia treia fora per jugar amb ella. Jugava amb la perla com si fos una pilota: llançava la perla a l'aire i després l'agafava amb la boca. Aquella perla era tan bonica que molta gent l'havia intentat robar. Havien vingut cavallers d'arreu del món sencer per provar de prendre-li la perla al drac. Però ell la guardava amb molta cura i, per això, ningú no havia pogut mai robar-la. 

Un dia, però, l'Emperador de la Xina va decidir enviar el seu fill a l'illa perquè aconseguís la perla i li portés. Va cridar el jove príncep i li va dir:
- Fill meu, la perla del drac ha de formar part del tresor imperial. Estic segur que trobaràs la manera de portar-me-la fins al palau. 

I així ho va fer el jove príncep. Després de moltes setmanes de travessia, el Príncep va arribar a les costes de l'illa on vivia tranquil·lament el drac a la seva cova dalt de la muntanya més alta. A la llunyania es veia el perfil majestuós de la muntanya del drac i, dalt de tot, el drac que jugava amb la seva perla. 

De sobte, el Príncep va començar a somriure perquè ja havia pensat un pla per a poder robar la perla. 
Va cridar als seus homes i els va dir:
- Necessito una llanterna rodona de paper i un estel que pugui sostenir-me en l'aire. 

Ràpidament, els homes es va posar a treballar i aviat van fer una llanterna de paper. Després de set dies de treball, van fer un estel magnífic, que podia resistir el pes d'un home. Al vespre, va començar a bufar el vent i el Príncep va muntar en l'estel i es va elevar pels aires. 

La nit era molt fosca quan el Príncep va baixar de l'estel a dalt de la muntanya i va entrar sigilosament dins de la cova. El drac dormia profundament. 

Amb molta cura, el Príncep va agafar la perla, va posar en el seu lloc la llanterna de paper i va escapar de la cova. Llavors, va muntar en l'estel i va encendre una llumeta. Quan els seus homes van veure el senyal, van començar a recollir la corda de l'estel. 
Força estona després, el Príncep ja era damunt la coberta del seu vaixell. 
- Lleveu àncores! - va cridar als seus homes. El vaixell, aprofitant un vent suau, es va fer a la mar. 
Quan va sortir el sol, el drac va anar a agafar la perla per a jugar, com feia tots els matins. Llavors, va descobrir que li havien robat. En descobrir-ho va començar a tirar fum i foc pels queixals i es va llançar, muntanya avall, en persecució dels lladres. Va córrer tota la muntanya, va buscar la perla per tot arreu, però no va poder trobar-la. Llavors va ser quan va veure un junc xinès que navegava rumb a alta mar. 
El drac va saltar a l'aigua i va nedar tant ràpid com podia cap al vaixell. 
- Lladres! torneu-me la meva perla! - cridava el drac. 
Els mariners estaven molt espantats i xisclaven aterrits. La veu del Príncep es va sentir per damunt de tots els crits:
- Carregueu el canó gran!
Poc després van fer foc. El drac va sentir el tro del tret, va veure un núvol de fum i una bala de canó que anava directa cap a ell. La bala rodona brillava amb la llum de l'alba i el drac va pensar que li tornaven la seva perla. Per això va obrir la boca i va engolir la bala. Llavors, el drac es va enfonsar en el mar i mai més va tornar a aparèixer. 

Des d'aquell dia, la perla del drac va ser la joia més preuada del tresor imperial de la Xina

Conte popular xinès

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…