Ves al contingut principal

Història d'una amistat... (popular àrab)

Jo no hi era, però m'han explicat que... 

... dos amics viatjaven pel desert i van començar a discutir. Tan fort discutiren que en un moment determinat, un d'ells, ofès, li va clavar una bufetada a la cara a l'altre. 
En aquell moment, i sense res a dir, el que havia rebut va escriure a la sorra:
"Avui el meu millor amic m'ha clavat una bufetada a la cara".
Van continuar caminant endavant, molta estona, sense dir-se res.  Finalment, van arribar a un oasis ple d'arbres, fruites per menjar i, el més important; aigua, molta aigua dolça. El que havia estat bufetejat s'hi tirà de cap sense adonar-se que el llac era més fons del que s'imaginava i que no sabia nedar. De manera que va començar a ofegar-se. El seu amic, només veure'l s'hi tirà de cap sense pensar-s'ho dues vegades i el va salvar. L'ofegat, quan es va recuperar, va agafar la navalla i va gravar en una roca:
"Avui el meu millor amic m'ha salvat la vida". 
Intrigat, l'amic li va preguntar:
- Per què quan t'he bufetejat ho has escrit a la sorra i ara ho escrius en una roca?
Somrient, l'altre li va contestar:
- Quan un amic ens ofen, hem d'escriure el record a la sorra perquè el vent se l'endugui i puguem perdonar ràpidament. Però quan ens passin coses bones hem de gravar el record a la pedra de la memòria, al cor, on el vent de cap racó del món podrà esborrar-lo. 
... i tot això és tan veritat, com que aquest conte ja s'ha acabat.  

Conte popular àrab (Àfrica) 

Comentaris

  1. Gràcies per compartir aquest conte savi.
    Et recomano un altre conte que segur que t'agradarà http://coachingpersonal.cat/2011/11/15/lavi-cherokee/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sophia! És un conte preciós i un blog molt interessant, m'hi subscric!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…