Ves al contingut principal

El molinet de sal (popular català)

El molinet de sal - Una mà de contes





Tot començà amb dos germans... 
... l'un era un simple pescador, pobre com una rata, però més bo que el pa, i l'altre era un capità de vaixell, molt ric, però egoista i avar. El pescador, que feia dies que no menjava perquè la pesca anava malament, va anar a casa del seu germà, tot un capità de vaixell, a demanar-li una mica d'ajuda. El capità, que era un garrepa, li va dir que ell no alimentava dropos i el va fer fora de casa seva. 

El pobre pescador va sortir de casa del seu germà amb més gana encara i ves per on, que es va trobar amb una vella que passava per la vora del camí. 

- Què et passa? -li digué la vella tota estranyada. 

- És que estic afamat i el meu germà no em vol ajudar - va respondre el pescador. 

I de sobte, la vella es va treure un molinet de sota el davantal i el va oferir al pescador. 

- Amb això aconseguiràs resoldre tots els teus problemes! - li va dir la vella. 
- Què vols que faci amb això? Que no ho veus, que no tinc res per moldre? -va dir el pescador tot mirant el molinet. 
- Mira que n'ets, de totxo! -va cridar tota enfadada la vella -Aquest molinet és màgic. Només li has de dir "molinet, mol" i el que estiguis pensant en aquell moment es farà realitat de seguida, i quan vulguis que s'aturi només has de dir "molinet, para de moldre", i ja està. 

El pescador desconfiava una mica del que li deia la dona, però com que era un bon noi va acceptar el regal de bon grat i va anar cap a la seva barraca. 
Un cop a casa va pensar:

"M'agradaria tenir una casa neta i espaiosa, amb un rebost ple de menjar i un hort amb arbres fruiters. A veure": -Molinet, molt". 
I els seus desitjos es van fer realitat immediatament: van començar a aparèixer menjars d'allò més bons damunt d'una taula ben parada i a l'hort i van començar a créixer arbres plens de fruita. 

No s'ho podia creure, era veritat, la vella bruixa no l'havia enganyat!
Amb la panxa plena i mudat, va agafar el seu tresor i va anar a casa del seu germà. Li havia d'ensenyar aquella meravella! El capirà, en veure que la fortuna del seu germà venia d'un simple molinet, el va convèncer perquè l'hi deixés, i el pobre pescador, que era un bon home, l'hi va deixar de bon grat. El pescador va intentar ensenyar al capità les paraules màgiques que feien funcionar el molinet, però aquest ja no l'escoltava. Va agafar el molinet, se'n va anar corrents al seu vaixell i en un tres i no res es va fer a la mar. 

- Anem mariners, que farem negoci -cridava rient des de la borda-. Ja no anirem a buscar sal per vendre-la: la farem aquí mateix. Vull sal, cridava el capità, molinet, mol. 

I el molinet va començar a moldre sal i més sal i més sal... 
Tanta, que va omplir a vessar la bodega i la coberta. I quan ja estava a punt de cobrir el pal major, el vaixell es va començar a enfonsar. El capità corria pel vaixell cridant com un boig:

- Detura't, molinet, no molguis més, para, para, molinet. 

Fins i tot ho va provar de dir en diferents idiomes:

- Stop, halt, arrêt, sutoppu, gelditu, no en facis més, no en vull més... 

Però res, com que no deia la frase màgica correcta, el molinet molia i molia, i al final el vaixell es va enfonsar, i juntament amb el vaixell també es va enfonsar el molinet, que sota l'aigua va continuar molent i molent sal. 

I és per això que l'aigua del mar és salada, perquè el molinet encara molt. A més a més, cap pescador no l'ha pescat encara ni ha dit les paraules màgiques necessàries per fer parar el molinet. 



I catacric, catacrac, aquest conte ja està contat. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…