Ves al contingut principal

La Ventafocs

La Ventafocs - Una mà de contes




Vet aquí una vegada... 

... la ventafocs. Era una noia que vivia amb la seva madrastra i amb dues germanastres que li feien la vida impossible. A la pobra ventafocs la tractaven com una minyona. I sempre s'embrutava perquè la madrastra li encarregada feines com la de fregar el terra amb un raspall. Mentre ella doblegava l'esquena, les seves germanastres només feien que jugar a emprovar-se vestits. 

Tant la madrastra com les germanastres es reien d'ella contínuament. I per fer-la rabia, li deien la Ventafocs perquè tenia per costum seure tan a prop de la llar de foc que sempre acabava plena de cendra. 


Un dia, el fill del rei, un xicot alt i eixerit, va decidir organitzar un ball amb la intenció de trobar novia i va convidar a totes les noies solteres del regne. 

Quan les germanastres de la Ventafocs van rebre la invitació, es van posar molt nervioses. 

- I tu Ventafocs - li deien mentre decidien quin vestit posar-se - recorda que has de netejar tota la casa abans no tornem. 

La Ventafocs es va quedar molt trista perquè a ella també li hauria agradat anar al ball. Després de veure com se n'anaven es va quedar tota sola i es va posar a plorar desconsoladament. 

De sobte, quan ja tenia els ulls inflats de tantes llàgrimes, va sentir una veu molt dolça que li deia:

- T'agradaria anar al ball, oi, Ventafocs?

La Ventafocs va aixecar el cap tota espantada i va veure al costat de la llar de foc una dona repenjada en un bastó. 

- Qui ets? - va preguntar
- Sóc la teva fada madrina. I aquest bastó és una vareta màgica - va contestar ella -. Si de debò vols anar al ball, deixa de plorar i porta'm una carabassa i un ratolí. 

La Ventafocs va collir una carabassa de l'hort i va agafar un ratolinet. LA fada va donar un cop amb la vareta màgica sobre la carabassa i es va convertir en el cotxe més luxós. Va repetir el mateix amb el ratolí i el va transformar en un elegant xofer amb gorra i tot. 

- I ara només ens queda el vestit - va advertir la fada. 

I donant un cop de vareta sobre els draps bruts que portava, els va convertir en un vestit de gala. Estava maquíssima!
Per últim, la fada va donar-li un parell de sabates. Eren les sabates més meravelloses que havia vist mai. Unes sabates irrepetibles. 
Quan la Ventafocs ja estava apunt de marxar, la fada li va fer una advertència:

- Escolta'm bé, Ventafocs. És molt important que tornis abans de les 12 de la nit, perquè a la darrera campanada l'encís desapareixerà, el cotxe tornarà a ser una carabassa i el xofer, un ratolí. No ho oblidis, abans de les 12. 

I la Ventafocs se'n va anar cap al ball. 

Quan la Ventafocs va entrar al saló del ball, es va fer un gran silenci. Tothom va quedar bocabadat davant la seva bellesa. I el príncep va enamorar-se a primera vista. Van ballar una estona i després van sortir al jardí per estar sols. Era tan feliç que es va descuidar de comptar les campanades que en aquells moments anaven sonant. 

Dong! Dong! Dong! 

La Ventafocs va adonar-se que eren les dotze quan ja sonava l'útlima. I sense acomiadar-se, se'n va anar tan de pressa que va perdre una de les sabates. 
El príncep va agafar-la i va abandonar el ball. Estava tan afligit que va tancar-se a la seva habitació sospirant d'amor. 
La Ventafocs va arribar a casa seva sense cotxe ni xofer i vestida amb els quatre draps bruts de sempre. Només va poder conservar la sabata que no havia perdut. 

Passaven els dies i el príncep cada vegada estava més trist. No podia deixar de mirar la sabata pensant en la noia que li havia robat el cor. 

- No puc més - va esclatar-, he de saber qui és. 

I el príncep va proclamar que es casaria amb la noia a qui aquella sabata anés bé. 

Se la van emprovar totes les noies, però a cap no li anava bé. La van dur casa per casa fins a arribar on vivia la Ventafocs. Les dues germanastres van fer l'impossible per demostrar que la sabata era seva, però a una li anava petita i a l'altra massa gran. 

- A vera si serà meva! - va dir la Ventafocs. 

Les germanastres van posar-se a riure. Però l'home que la portava tenia ordres de fer la prova a totes les noies sense excepció. Així doncs, va fer seure la Ventafocs i es va quedar de pedra quan el peu va entrar sense cap esforç. I encara es va sorprendre més quan la Ventafocs va mostrar l'altra sabata. 

La Ventafocs i el príncep es van casar poc temps després i, com que ella era molt bona, va convidar la madrastra i les seves germanastres a viure al palau. En cap moment va pensar revenjar-se d'unes germanastres que durant anys l'havien feta pencar sense compassió. 

I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, que aquest conte ja s'ha fos. 




Conte tradicional francès adaptat per Charles Perrault

Comentaris

  1. Unes il·lustracions molt maques,
    podria utilitzar, amb el teu permís, alguna en el meu blog?
    Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! sense cap problema. Jo les he tret de contes i fitxes que ja tenia i d'internet.

      Elimina
    2. Moltes gràcies!
      Aquesta nit la posaré és per la última entrada.
      Et deixo l'enllaç per si la vols mirar:
      http://cuinacinc.blogspot.com.es/2012/11/empanadon-de-carbassa.html
      Ben trobada!

      Elimina
    3. Moltes gràcies!
      Ostres, seguiré el teu blog! Són receptes molt pràctiques i originals!
      Gràcies per compartir-les ;)

      Elimina
    4. Moltes gràcies!
      Has vist la ventafocs del teu blog que maca que està?:))
      Decidit també et segueixo!

      Elimina
  2. Un Bon Any 2013 i que els RRMM siguin generosos!
    una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon any 2013! I igualment! Estem encara intentant acabar de portar-nos bé per enganyar una mica els reis... tot i que el tió ja es va lluir!

      Elimina
  3. M'agrada el teu blog! (també el de poesia, el segueixo des de molt temps i el totem guard està mb)
    Com vares fer per fer-te seguidor?
    abans el blog permetia seguir clicant seguir aquest blog a l'esquerra.
    ara ja no es pot. Quin sistema hi ha?
    Gràcies! UAC

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei! Doncs jo ho faig des de la meva pàgina de blog! Quan entres, em surten els meus blogs i si baixes una mica trobaras un títol que diu: Llista de lectura. allà hi ha un botó que diu Afegeix. Et surtirà una finestreta on pots posar la URL del blog al que vulguis seguir i llestos!

      Espero haver-te ajudat!

      Els RRMM molt bé! Tot i estar en crisi s'han portat. I els teus?

      Moltes gràcies per tot!
      Una abraçada

      Elimina
    2. Hola UAC,
      He fet pàgina de fb des de fa 2 mesos.
      Intento posar alguna nota cada dia,
      em falta fer la biografia (jo) per gestionar el el fb...
      coses,
      Gràcies per tot i que tinguis bon dia!
      Una abraçada,

      Elimina
  4. Hola, UAC,
    Un any més i per molts anys!! BON 2014
    He vingut ha desitjar-te uns Bons RRMM
    ja fa uns mesos tinc facebook de Cuina Cinc:https://www.facebook.com/pages/Cuina-Cinc/108008552723561
    Una abraçada
    et deixo l'enllaç del Tortell i els RRMM:
    http://cuinacinc.blogspot.com.es/2012/01/tortell-de-reis-i-els-reis-mag-dorient.html

    ResponElimina
  5. Avui la carbassa la facebook de cuina cinc
    T'agradarà
    Bona castanyada UAC!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…