Ves al contingut principal

La Rondalla

Les rondalles són un patrimoni cultural molt ric. Tradicionalment han estat de transmissió oral, tot i que actualment estan transcrites en llengua escrita. A més a més, ara arriben en un nou format; rondalles interactives, a través de l'ordinador, on es veu, s'escolta, es llegeix i s'actua per separat o al mateix temps. 


Què és una rondalla?

És un relat o narració en prosa, de tradició oral i de caràcter anònim. Conta fets imaginaris, desenvolupats amb uns personatges, un argument i un espai determinats, i té unes fórmules fixes d'inici i acabament del relat preestablertes. 

A més a més, les rondalles pertanyen a un patrimoni col·lectiu que remet a la cultura indoeuropea. 

Classificació de les rondalles:
Hi ha tres grans tipus de rondalles:
  1. Rondalles meravelloses: hi intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals i objectes posseïts de virtuts màgiques. 
  2. Rondalles d'animals: els protagonistes són animals personificats, la fam és quasi sempre el mòbil que provoca el conflicte. 
  3. Rondalles de costums: aquestes es consideren més tardanes en el temps que les meravelloses. Reflecteixen molt bé els models de vida de la societat agrària. Hi intervenen persones sense facultats sobrenaturals que resolen els conflictes plantejats sense cap ajuda meravellosa. 
Quines són les característiques principals d'una rondalla?

Les rondalles es caracteritzen, en termes generals, per tenir una estructura fixa, pel tipus de personatges que hi apareixen i per les fórmules que els narradors utilitzen per obrir i tancar el relat. 

1. Estructura narrativa fixa 
Esquema narratiu que agrupa els diferents fets o seqüències narratives en cinc moments:
  • Situació inicial: presentació d'alguns dels participants de la narració i de les seves circumstàncies. 
  • Conflicte: qualsevol fet o acció que modifica la situació inicial
  • Acció: reacció d'algun dels participants per intentar resoldre el conflicte. És la seqüència o la part més important de la narració. 
  • Resolució: el resultat de les accions precedents. 
  • Situació final: tornada a una situació estable diferents de la inicial. 

2. Tipus de personatges que hi apareixen
A les rondalles existeixen sis tipus de personatges, tot i que no han d'aparèixer tots en una mateixa rondalla. 
  1. L'heroi: és l'encarregat de reaccionar davant de les exigències del donant per poder disposar de l'objecte màgic que els ajudarà a combatre l'agressor. L'heroi al final de l'obra es casa amb la princesa, que simbolitza el premi de la victòria. Amb aquest matrimoni l'heroi es transforma en un ésser madur i poderós. 
  2. El fals heroi: sembla ser l'heroi autèntic, però amb les tasques exigides, generalment per la princesa, es desemmascara. 
  3. L'agressor: és el personatge antagònic de l'heroi. L'agressor acaba sent el perdedor en totes les rondalles. 
  4. El donant de l'objecte màgic: és molt habitual en les rondalles de caràcter meravellós i és l'encarregat de donar l'objecte màgic a l'heroi. 
  5. La víctima: serà rescatada per l'heroi. Generalment és una princesa, però no necessàriament. 
  6. Els auxiliars de l'heroi: són els encarregats d'ajudar a l'heroi durant l'aventura. En les rondalles meravelloses tenen un caràcter màgic o sobrenatural. 

Tots aquests personatges s'agrupen en tres classificacions:
  1. Protagonistes: personatges principals que han de superar el conflicte o assolir un repte. 
  2. Ajudants: personatges que ajuden qui protagonitza el relat a assolir el seu objectiu. 
  3. Oponents: personatges que dificulten l'aventura del protagonista. 
La princesa apareix en les rondalles meravelloses i sempre exigeix les tasques més difícils i arriscades, que serviran per desemmascarar al fals heroi. La princesa acaba casant-se amb l'heroi. 


Els personatges de la rondalla tenen un valor simbòlic: representen en un món imaginari els perills i reptes que l'infant haurà de superar a la vida real. És per això que els personatges principals de les rondalles solen ser infants, fadrins i fadrines, persones innocents o bé prínceps i princeses; en canvi, els oponents són adults o bé personatges que simbolitzen els perills que ha de vèncer el protagonista o la protagonista (ogres, gegants, dracs, bruixes, etc.). 


Fórmules per obrir i tancar el relat:

Fórmules d'obertura / inici:

  • Hi havia una vegada... 
  • Vet aquí en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven... 
  • Temps era temps... 
  • Vet aquí una vegada... 
  • En aquell temps... 
  • Jo no hi era, però em van explicar que... 
  • En un país molt llunyà hi havia... 
  • Heu de creure i pensar i pensar i creure que... 
  • Vet aquí que en un poblet, poblàs, on ningú tenia nas, hi havia... 
  • En el temps dels bruixots... 
  • Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré; si l'escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà... 
  • Això era i no era... 
  • L'any tirolany... 
  • Vet aquí que en aquell temps dels catorze vents, que set eren bons i altres set dolents... 
  • Fa anys i panys... 
  • Fa anys i anys... 
  • Rondalla ve, rondalla va, si no és mentida veritat serà... 
  • Rondalla ve, rondalla va, si és mentida, un sac de farina; si és veritat, un sac de blat... 
  • De follies i de rondalles jo us en contaré un grapat, les unes seran mentides, les altres seran veritats... 

Fórmules de tancament / final: 

  • Catacric, catacrac, catacrac, catacric, conte contat, conte finit. 
  • Una reina tenia tres filles: una mandarina, una tarongina i una melmelada i aquesta història s'ha acabada. 
  • Conte contat, conte acbat. 
  • El conte s'ha acabat i aquí m'he quedat. 
  • I vet aquí gos, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat. 
  • I vet aquí gat i vet aquí un gos que aquest conte ja s'ha fos. 
  • I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure. 
  • Aquest conte s'ha acabat i si no és mentida és veritat. 
  • Conte contat, conte acabat i aixeca la mà si t'ha agradat. 
  • I això és tan veritat com que el conte ja s'ha acabat. 
  • I van ser feliços i van menjar anissos. 
  • "Y fueron felices y comieron perdices"
  • I darrere la porta hi ha un plat de confits que tots els llaminers hi fiquen els dits. 
  • Conte contat, ja s'ha acabat i per la xemeneia se'n va al terrat. 
  • Conte contat per la xemeneia s'ha escapat. 
  • Conte contat, conte acabat i qui no s'alci té el cul foradat. 
  • I tot això és tan cert com que tot el que és madur no és verd; i tot això és tan segur com que tot el que és verd no és madur. 
  • I tot això és tan veritat com si no hagués passat. 
  • I mig món diu que sí i l'altre mig diu que no, i aneu a saber qui té raó; i si el conte t'ha agradat, dóna'l per ben escoltat. 
  • I tot això és tan veritat com que la rondalla ja s'ha acabat. I si us ha agradat, bé. I si no, també.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…