Ves al contingut principal

La filla del sol i de la lluna (popular català)

La filla del sol i de la lluna - Una mà de contes





Sabies que el Sol i la Lluna van tenir una filla?
Era la més bonica del món. I com que tenia uns pares tan màgics, aviat va aprendre a fer tots els encanteris i trucs de màgia coneguts i per conèixer. 

La filla del Sol i de la Lluna cada dia demanava als seus pares que la deixessin anar amb ells a fer la volta al món. Però el Sol li deia:
- No pots venir, filla. No veus que nosaltres anem molt de pressa i no podem parar ni un moment?

Però ella insistia cada dia, cada dia, fins que la Lluna va dir:
- No et vull sentir gemegar més. Vine, si vols, però si no pots seguir-nos, t'hauràs de quedar a mig camí. Nosaltres no ens podem aturar. 

La filla del Sol i la Lluna no cabia a la pell de contenta, i aquella mateixa nit va sortir amb ells a fer la volta a tota la terra. Però, com ja li havien dit els seus pares, a mig camí ja no podia més. I la Lluna va dir:
- Mira, filla, t'hauràs de quedar a viure en aquesta platja. El teu pare et vindrà a veure cada dia i jo passaré amb tu vuit dies cada tres setmanes. 

I així va ser com, durant molt de temps, la filla del Sol i la Lluna va viure sola en una casa molt petita d'una platja deserta d'un país desconegut, sense veure mai ni persones ni animals. Fins que un dia un rei, que havia sortir a caçar i s'havia perdut, va anar a parar a aquella platja mort de gana. 
La filla del Sol i de la Lluna el va anar a rebre amb tots els honors i li va dir:
- Senyor rei, vostè deu tenir molta gana. Segui i menjarà una miqueta. 

I llavors la filla del Sol i de la Lluna va dir:
- Peixet, surt del mar i fica't al cove. Cove, vés a la cuina. Paelleta, posa't al foc. Peixet, posa't a la paelleta i fregeix-te ben fregit, que el senyor rei té molta gana... 

I dit això, els objectes es van posar a volar per l'aire, sense que ningú els toqués, i ho van fer tot tal com la filla del Sol i de la Lluna el ho havia manat. 
En un moment, el rei va tenir a les seves mans el plat de peix fregit més bo que havia provat mai. El rei va quedar tan admirat dels poders d'aquella noia que se'n va ben enamorar, i li va demanar que li digués com es deia, però ella no li volia contestar. 
- Si el teu nom jo sabia, a la reina deixaria i amb tu em casaria. 
Deia el rei. Però ella només responia amb una endevinalla:
- Sóc filla de bon pare i bona mare, que de nit i de dia volten pel món. Segur que si el rei se'ls troba de cara, en sap el nom i sap qui són. 

El rei no sabia pas de qui li parlava i va haver de marxar trist i sense saber de qui era filla aquella pescadora. En arribar al palau, va explicar a la seva dona les proeses que havia fet la noia de la platja, i la reina, en un rampell de gelosia, la va voler imitar. 

- El que fa una pescadora ho fa una reina i senyora. 

I va escridassar i fins i tot insultar els objectes perquè es moguessin i sortissin de l'aigua i es fregissin sols, però no hi va haver manera. 
- Potser estan poc entrenats - va dir la reina. 
I es va posar a cridar més fort, i més fort, i més fort. I tan i tan fort va arribar a cridar, que la reina es va trencar. 
El rei es va entristir molt i, durant els mesos i els anys següents els seus consellers no paraven de repetir-li que havia de buscar-se una altra dona, perquè no tenia descendència i, quan ell es morís el regne quedaria sense senyor. 

Però el rei pensava que només es casaria amb aquella pescadora misteriosa que no li havia volgut dir de qui era filla. Així que un dia va anar a la platja, es va ficar dins la casa, va agafar la paella i es va amagar darrera d'una porta. 
La filla del Sol i de la Lluna va entrar a casa i, com cada nit, va ordenar a la paella que fregís el sopar, però la paella gemegava:
- No puc, senyora, que em tenen agafada. 

La filla del Sol i de la Lluna es va enfadar molt i va cridar:
- Calla, malparlada! Qui vols que et tingui agafada si aquí no hi ha ningú. Posa't al foc i fregeix el peix tal com t'ordeno. 

Però la paella repetia:
- No puc, senyora, que em tenen agafada. 
- Com a filla del Sol i de la Lluna que sóc, t'ordeno que em creguis o t'asseguro que me les pagaràs!

En sentir això, el rei va sortir fent salts de content. Va demanar perdó a la noia, però al mateix temps li va demanar per casar-s'hi. No hi podia haver millor candidata al tron que la filla d'uns reis tan poderosos com el Sol i la Lluna. I com que a ella, el rei, des del primer cop que va venir a veure-la ja li agradava, li va dir que sí, que s'hi casaria. 

Van fer un casament com no s'ha vist mai al món, i durant aquella tarda, per una vegada, el Sol i la Lluna van sortir junts al cel. 


Conte popular català



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…