Ves al contingut principal

La Faula

Què és una faula?

Podem definir la faula com un relat breu, en prosa o en vers, amb una finalitat didàctica (moral, exhortativa, satírica o simple asserció d'una veritat). 
La moralitat apareix de forma explícita, a diferència d'altres gèneres narratius, que la porten implícita, tal com els contes. 


Breu història de l'origen de la faula i la seva evolució fins els nostres temps:
El caràcter didàctic de les faules ja l'empraven en l'antiguitat els grecs i els romans. Entre els autors grecs que més destaquen es troba Isop. La tradició d'Isop la va heretar Fedre, escriptor en llengua llatina. En l'època medieval, destaquen els contes didàctics religiosos i, en l'edat moderna, la literatura de la il·lustració, també amb finalitats educatives. L'edat contemporània ha donat grans fabulistes com George Orwell. 

El mot que designa el gènere no és grec, sinó llatí. En aquesta llengua, la paraula faula, significa literalment "xerrada o "contalla". 


Estructura d'una faula:

1. Presentació: en un primer moment se'ns presenten els personatges, l'espai, el temps, etc. i se'ns presenta el problema que s'haurà de resoldre
2. Conflicte: que han de superar. 
3. Desenvolupament de les accions: per resoldre o superar el conflicte o problema plantejat
4. Moralitat: o reflexió que es desprèn de les actuacions dels personatges. 

Algunes fórmules narratives per iniciar o cloure els relats i alguns elements lingüístics faciliten l'organització de la faula. D'aquesta manera, es pot ressegui el plantejament de la narració i identificar cadascuna de les parts de l'estructura. 


Protagonistes de les faules:

Els protagonistes de les faules són animals personificats i serveixen per a fer reflexionar sobre les contradiccions humanes. 
La faula sempre porta un títol que ens avança quins seran els protagonistes de la narració o el resum de la idea més important. 
Les història de les faules tracten d'animals que han de resoldre un conflicte, el qual pot ser de diversos tipus:
  • Un problema que s'ha de resoldre
  • Un desig que es vol satisfer
  • A partir de la situació plantejada, es desencadenen les accions dels personatges i es proposa una reflexió sobre el tema o idea central de la faula. 


Què és la moralina / moralitat?

Una moralitat o lliçó és un ensenyament que vol transmetre l'autor del text com a missatge de la seva obra i s'empra principalment en obres dirigides al públic adult, tot i que les faules estan dirigides al públic infantil. 
L'ús de personatges molt característics és una manera de mostrar la moralitat de la història eliminant la complexitat de les diferents personalitats, el que permet a l'escriptor transmetre clarament el missatge. 
En tota la història de la literatura, la majoria d'escriptura de ficció ha servir no només per entretenir, sinó també per instruir, informar o millorar als seus lectors. Les moralitats han estat més òbvies en la literatura de nens, estant de vegades presentades amb la frase "la moralitat de la història és...". 


PER QUÈ ÉS IMPORTANT TREBALLAR LES FAULES EN EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA?


La literatura infantil i juvenil actual està plena de llibres "políticament correctes" que sovint es donen com a temes transversals en el currículum escolar; llibres amb una qualitat literària prou dolenta. Mentre que la faula, en sí mateixa, comporta un ensenyament, una didàctica pensada ja per a que, mitjançant la seva lectura, el lector pugui extraure les seves conclusions. 

Com ja hem dit abans, les faules s'utilitzaven a l'Edat Mitjana amb intencions morals i didàctiques. Les faules, porten la moralitat explícita i, per tant, poden ésser un recurs interessant per a treballar amb els més petits els valors morals. 

La faula constitueix un recurs interessant i una bona estratègia d'aprenentatge per als més menuts. A aquests els agraden molt els animals i s'identifiquen amb ells. A més a més les faules ens brinden l'oportunitat de representar les veus dels personatges més fàcilment que les veus dels humans i això ens ajuda a captar l'atenció dels infants
És molt important també tenir en compte que les faules són una forma de transmetre valors molt divertida. 



Isop segons l'edició en català de 1908,
de Ramon Miquel i Planes,
basada en unes altres del segle XVI




AUTORS MÉS IMPORTANTS DE FAULES:

1. L'ISOP: Moralista grec que va viure al segle VII aC. Se'l coneix com el creador de la faula i es conta que va néixer esclau. 
Les seves faules varen ser recuperades cap al 300 aC per Demetri. 
Les seves obres van tenir una gran importància tant als Països Catalans com a la resta d'Europa durant l'Edat Mitjana i se'n van fer diverses traduccions de les seves obres al català a partir del 1550. 








2. FEDRE: fou un fabulista llatí d'origen traci. En les seves faules utilitzà elements grecs i d'invenció pròpia i utilitza una estructura molt senzilla. L'expressió emprada a les seves faules és clara i concisa i el llenguatge en general és pur i correcte. 
L'ase i el lleó és una de les seves obres més importants. 







3. JEAN DE LA FONTAINE: va ser un dels grans fabulistes de la història. Molts han considerat, però, que no va escriure res, ja que es basava en faules antigues. 










A continuació podeu veure alguns vídeos del YouTube on s'hi poden escoltar algunes de les faules animades de La Fontaine:


El Renard i la Cigonya


El Corb i el Renard



El Llop i l'Anyell


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…