Ves al contingut principal

Jac i la mongetera màgica

En Jac vivia amb la seva mare en una cabana del bosc. 


Un bon dia, la seva mare li va demanar que anés al mercat de la ciutat a vendre la única vaca que els hi quedava per poder comprar menjar. El nen es va posar en camí amb la vaca caminant al seu costat. Abans d'arribar al poble es va trobar un home que portava un sac amb mongetes. 




- Són màgiques - li va explicar l'home- Si t'agraden te les donaré a canvi de la vaca. 


En Jac va acceptar el tracte i va tornar molt content a casa amb el sac de mongetes màgiques a la mà. Però a la seva mare no li va fer tanta gràcia i disgustada en veure el que havia fet el seu fill, va agafar les mongetes i les va llançar per la finestra. I va començar a plorar. 


Quan l'endemà, en Jac es va despertar, va tenir una gran sorpresa en veure que les mongetes havien crescut tan durant la nit que les branques es perdien de vista. Es va començar a enfilar per la planta amunt, amunt. 





Fins que va arribar a un país desconegut. Va veure, entre els núvols, un castell enorme on hi vivia un gegant. Va entrar-hi i va veure el gegant malvat, al que li agradava menjar nens, que tenia una gallina que ponia ous d'or cada cop que ell li demanava. Així doncs, el nen va esperar a que el gegant s'adormís i, agafant la gallina, va córrer un altra cop cap a la planta. Quan va arribar a les branques més altes de la mongetera es va despenjar ràpidament. Quan va tocar el terra va córrer cap a la cabana a veure la seva mare. 







La mare, en veure el que havia portat el seu fill es va posar molt contenta perquè així podrien viure tranquils durant molt de temps. I així va ser, fins que la gallina es va morir. Aquell dia en Jac va decidir tornar a provar sort pujant per la mongetera màgica, que encara estava al jardí de casa seva. Quan va ser a dalt de tot va tornar a entrar al castell del gegant i es va amagar rere una cortina. Va ser així com va poder observar com l'amo del castell anava contant monedes d'or que treia d'una bossa de cuir. 




De seguida que el gegant es va adormir, en Jac va agafar la bossa de cuir i va fugir corrents tot baixant per la mongetera. D'aquesta manera en Jac i la seva mare van viure feliços durant una llarga temporada, fins que un dia la bossa de cuir dels diners va quedar completament buida. 


Així doncs, en Jac va decidir tornar a pujar al castell del gegant per veure què es trobava aquesta vegada. Va anar escalant la planta fins arribar al cim, on va trobar el gegant guardant en un calaix una caixeta que, cada cop que s'obria deixava caure una moneda d'or. Quan el gegant va sortir de l'habitació el nen va agafar la caixeta prodigiosa i se la va guardar. Des del seu amagatall en Jac va veure com el gegant s'estirava al sofà i com una arpa tocava sola. "Ostres!, Quina meravella!" va pensar el nen. El gegant, mentre escoltava aquella melodia, anava caient poc a poc en un somni profund. 


Tot just el va veure així en Jac, va agafar l'arpa i començà a córrer cap a la planta. Però l'arpa estava encantada i, en veure's en mans d'en Jac, començà a cridar:
- Eh! Senyor amo, desperti's, que em roben! 


Va ser així com el gegant es va despertar sobresaltat i veient el que succeïa va sortir a perseguir en Jac. 



Ressonaven a les esquenes del nen els passos del gegant, quan, un cop agafat de les branques de la mongetera es donava molta pressa per baixar. Però, quan va mirar cap a dalt, va veure com el gegant també estava baixant cap a ell. 
No hi havia temps per perdre així que en Jac va cridar la seva mare, que estava a casa preparant el dinar:


- Mare, porta'm la destral de seguida que em persegueix el gegant! 


La mare, va anar corrents amb la destral fins als peus de la mongetera i en Jac la va tallar d'un sol cop. La mongetera va caure amb el gegant encara ben amunt i així, es van estimbar, mongetera i gegant, a terra. 


Des d'aleshores, en Jac i la seva mare van viure feliços per sempre més amb el que els donava la caixeta màgica que, en obrir-se, deixava caure una moneda d'or. 


I conte contat, conte acabat. 



Conte popular anglès recollit per Joseph Jacobs




Jac i la mongetera màgica - Teatre d'ombres

Comentaris

  1. Hola som na Marta, i ma agradad molt apuesta comta.

    ResponElimina
  2. Hola jo som na Paula Guidet i tambe he llegit es conte de la mongetera magica. A estat molt divertit.

    ResponElimina
  3. Hola soc en Juanito ,he llegit aquest conte . M' ha agradat molt . Un salut ,fins dema . ( :

    ResponElimina
  4. Hola som en Carlos Matas i tambe he llegit es conté moltes grasis fins dema

    ResponElimina
  5. Hola som na Camila,, este cuento ha estado bien.

    ResponElimina
  6. Soy Pedro, este cuento me ha gustado mucho

    ResponElimina
  7. hola soy blanca me ha gustado mucho.Adios

    ResponElimina
  8. Hola.Sóm en Ryder;aquest conte m'ha agradat molt,sobretot la part de la gallina dels ous d'or. Adéu!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…