Ves al contingut principal

Història de com la saviesa s'escampà pel món

A Taubilàndia vivia en aquells temps remots, remotíssims, un home que posseïa tota la saviesa del món...

...es feia dir Pare Ananzi, i la fama de la seva saviesa s'havia estès per tot el país, fins als racons més apartats. És per això que de tots els racons del país anaven a visitar-lo per demanar-li consells i aprendre d'ell. 

Però he aquí que aquella gent es van comportar indegudament i, en conseqüència, Ananzi es va enfadar amb ells. Llavors va pensar una manera de castigar-los. 

Després de llargues i profundes meditacions va decidir privar-los de saviesa, amagant-la en un lloc segur. Un lloc tan fons i insospitat que ningú podria trobar-la mai. 

Però ell ja havia escampat els seus consells i aquests contenien part de la seva saviesa. Així doncs, n'Ananzi va voler recuperar-la i ho va aconseguir; al menys això pensava ell. 

Ara hauria de buscar un lloc on amagar el trasto de la saviesa; i, sí, també ell sabia el lloc. I es disposà a portar fins allà el seu tresor més valuós. 


Però, el Pare Ananzi tenia un fill que tampoc tenia un pèl de tonto; es deia Kweku Tsjin. I quan va veure el seu pare trastejar misteriosament i amb tanta cautela d'un costat a l'altre va pensar "Què deu ser això tan important que té entre les mans?". 

I com a nen llest que era, va començar a observar de ben a prop els moviments sospitosos del seu pare per tal de descobrir el què es proposava. 

Com suposava, aquell matí el va sentir com s'aixecava del llit molt i molt d'hora. En Kweku va estar molt atent a tots els moviments del seu pare, sense que ell se n'adonés. I quan poc després l'Ananzi es va allunyar ràpidament i molt silenciosament de la casa, el seu fill va saltar d'un bot del llit i el va perseguir de ben aprop i sense fer cap soroll. Sabia que si el seu pare se n'adonava que l'estava perseguint s'enfadaria moltíssim. 

En Kweku va veure que Ananzi portava una gran gerra i, tot travessant el poblat, s'internà ben endins en el bosc. 
Quan van arribar a les palmeres més altes del bosc, que creixien fins a tocar el cel, el nen va veure com el seu pare buscava la palmera més esvelta i va començar a enfilar-se ben amunt amb la gerra penjant d'un cordill que duia lligat com si fos un penjoll del coll. 

Indubtablement, volia amagar la Gerra de la Saviesa a la part més alta de la copa de l'arbre, on segurament ningú mortal se li hauria acudit buscar-lo mai. 
L'ascens era difícil i molt pesat, tot i així, l'Ananzi continuava pujant i pujant sense parar-se ni un sol moment i sense espantar-se ni una micona per l'alçada. 

La gerra que contenia tota la saviesa del món oscil·lada d'un costat a l'altre, ara a la dreta i ara a l'esquerra, igual que un pèndul, i altres vegades al seu pit i després al tronc de l'arbre. En Kweku, que patia des del seu amagatall, no va poder aguantar més i va cridar:

- Pare! Per què no puges amb la gerra a l'esquena? D'aquesta manera et serà més fàcil agafar-te al tronc de l'arbre i evitaràs que es doni cops amb la palmera i es trenqui! 

El pare, en sentir aquelles paraules, va parar en sec, va mirar avall i en veure el seu fill s'ho pensà dos segons i digué:

- Ni jo mateix ho hauria pensat millor! Creia haver ficat tota la saviesa del món en aquesta gerreta, però el meu propi fill m'acaba de donar una lliçó! 

La seva decepció va ser tan gran que de cop i volta es descordà la gerreta del coll i, amb totes les seves forces, tirà la gerra tan lluny com va poder. La gerra, en caure, va chocar contra una roca i es va trencar en mil bocinets. Immediatament, tota la saviesa que hi havia dins la gerreta es va vessar i es va escampar per tots i cada un dels racons de la Terra, fins i tot els raconets més petits, remots i apartats del món. 


I això que us he contat és tan veritat com que aquest conte ja s'ha acabat. 


Conte popular africà 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…