Ves al contingut principal

Hansel i Gretel

Hi havia una vegada... 

... dos germanets, un nen i una nena, que es deien Hansel i Gretel. Eren tan pobres, que els seus pares no tenien ni un euro. No podien comprar ni una trista rajola de xocolata. Passaven tanta fam que, una nit, el pare li va dir a la mare que ja n'hi havia prou, de tant patiment, que no es podia quedar quiet veient com els nens es morien de gana. Així doncs, estava decidit: l'endemà, quan sortís el sol, els abandonarien al mig del bosc. 

En Hansel i la Gretel, que a aquelles hores estaven desperts perquè la gana no els deixava dormir, van espantar-se molt en veure les intencions que tenien els seus pares. I aquella nit, cap dels dos no va poder aclucar els ulls. 
Quan va fer-se de dia, en Hansel i la Gretel ja estaven vestits, ben pentinats, calçats i disposats a sortir a passejar. 

Com que els dos germanets coneixien les intencions que amagaven els seus pares, van tenir la pensada d'anar llançant molles de pa a mesura que s'endinsaven al bosc, perquè creien que, d'aquesta manera, podrien trobar fàcilment el camí de tornada. Però s'enganyaven, perquè quan els van abandonar, en Hansel i la Gretel ja no van trobar el rastre que havien deixat. Les molles se les havien menjades els ocells!

Perduts i morts de por enmig d'aquell bosc desconegut, en Hansel i la Gretel van començar a caminar sense rumb. Els pobres no tenien ni idea de cap a on havien d'anar. Caminaven i caminaven a veure si per casualitat encertaven el camí correcte. 


Al cap d'una bona estona, quan ja no podien més i la panxa els feia soroll de tanta gana que tenien, van arribar a una caseta molt estranya. Feixeu-vos si n'era d'estranya que era tota de xocolata: la teulada, les parets, tot era de xocolata. I la porta i la finestra estaven decorades amb anissos. Quan van descobrir que la casa era de xocolata, els nens s'hi van precipitar disposats a menjar-se-la. Se'ls feia la boca aigua. Però, de sobte, quan estaven apunt de clavar-li queixalada, va aparèixer una bruixa vella i molt lletja que duia una escombra a les mans. 

- Qui són aquests nens que se'm volen menjar la casa? - va preguntar la bruixa -. Però què us heu pensat, marrecs? Vosaltres no us menjareu res, sóc jo qui us menjaré a vosaltres! Ha, ha, ha!


Com que la bruixa va veure que en Hansel estava tan prim que era tot ossos, va decidir tancar-lo en una gàbia per fer-lo engreixar una mica abans de tirar-lo a l'olla. 
A la Gretel, però, la va obligar a fer totes les feines de la casa. Fins que un dia la bruixa li va manar que mirés si el forn estava ben encès. Havia arribat el moment de menjar-se en Hansel. 

- No sé com s'obre - va dir la Gretel



La bruixa va anar cap al forn i va dir:
- Mira, fixa't-hi bé i aprèn-ne. 
Però quan la bruixa va obrir el forn, ràpidament, la Gretel li va donar una bona empenta i va tancar la porta amb la bruixa a dins. Aleshores va alliberar el seu germà de la gàbia i se'n van anar. Però abans, es van omplir les butxaques de les pedres precioses del tresor de la bruixa. 


Mentre corrien pel bosc fugint de la casa de la bruixa, van començar a sentir una veu en la llunyania:
- Hansel!... Gretel!
Quina alegria més gran! Aquella veu que sentien era la veu del pare!
- Perdoneu-me, fills, perdoneu-me! - els deia el pare - Finalment us he trobat! No us podeu imaginar que content que estic! Us prometo que no us tornarem a abandonar mai més. 


D'aquesta manera, en Hansel i la Gretel van tornar a casa acompanyats del pare. I van viure feliços durant molts i molts anys amb els diners que varen treure dels tresors de la bruixa. 


Germans Grimm

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…