Ves al contingut principal

Els nyama i el camperol (Conte popular africà)


Els nyama i el camperol - Una mà de contes


La història comença un dia d'hivern... 

un dia que feia molt de fred... El nyama més vell de tots estava molt cansat, i és que no és fàcil fer un pas amb 75 caps a les espatlles. Quin pes! El vell va demanar al nyama més petit que anés a casa d'un camperol que vivia molt a prop a buscar unes quantes brases per escalfar-se. 

En arribar a la casa, el petit va trobar-hi la dona del camperol que preparava un cuscús, un menjar que de sempre ha agradat moltíssim als nyama. 

La dona del camperol li va dir:

- No et preocupis, noiet, et donaré les brases que et calguin, però t'hauràs d'esperar una mica que acabi de cuinar, i ja que ets aquí, si t'esperes, et podries quedar a dinar. 

El nyama petit no va poder resistir la temptació de tastar aquell cuscús i va esperar que la dona acabés de cuinar. Se li feia la boca aigua!

Mentre el nyam esperava impacient aquell suculent àpat, va arribar el camperol, i en veure els pèls de punta que duia aquell nyama li va dir que no se'n podia anar de casa seva amb aquella pinta i que, si li semblava bé, li tallaria els cabells allí mateix, mentre esperava que el cuscús estigués a punt. El petit, que no pensava en cap altra cosa que en el menjar, es va deixar tallar els cabells. "El que sigui per un bol de cuscús, encara que em quedi calb!", va pensar... 

El camperol, navalla en mà, va començar a tallar-li els cabells... Però quants que n'hi havia! I com més en tallava, més en sortien. Era un no parar!

Mentrestant, el nyama vell, en veure que el nyama petit no portava les brases, va encarregar al segon nyama que anés a buscar el seu germà petit... i les brases, és clar. I el nyama de dos caps així ho va fer. En arribar a casa del camperol i veure que al petit li estaven tallant els cabells, va sentir enveja, i va demanar al camperol que li tallés els cabells a ell també. 

Com que el nyama de dos caps tampoc no tornava, el vell hi envià el nyama de tres caps, i el de quatre i el de cinc, i el de sis, però cap no tornava!

Mentrestant, al camperol se li acumulava la feina, ja que cada cop tenia més nyama a qui tallar els cabells, i com que cada nyama que arribava a casa seva tenia un cap més, cada cop trigava més i més. El camperol s'havia transformat en el perruques més enfeinat del món! A poc a poc, els cabells dels nyama s'anaven acumulant a terra: munts i munts de cabells... 

Després d'enviar-hi el darrer nyama que quedava al poblat i veure que tampoc no tornava, el nyama de 75 caps va decidir anar ell mateix a casa del camperol per esbrinar el que passava. Quan va veure que tots els nyama havien perdut els cabells, es va enfadar moltíssim. 

- Si ara ja passàvem tant de fred, imagina't sense els cabells: se'ns congelaran les idees!

I va exigir al camperol que li tornés tots els cabells. El camperol, que pensava que els havia fet un favor, en veure que el vell no li ho sabia agrair també es va enfadar i li va dir:

- Endú-te tots els cabells que vulguis, però recull primer totes les petjades que tu i els teus nyama heu deixat al meu hort. 

El nyama vell, sense pensar-s'ho dues vegades, es va posar a recollir totes les petjades que els nyama i ell mateix havien fet a l'hort. Però les petjades no desapareixien. De fet, cada cop n'hi havia més... Què passava? Finalment, va descobrir que mentre en recollia unes n'hi deixava unes altres!

En veure que no acabaria mai i que el camperol havia guanyat la juguesca, el nyama vell i tota la resta van decidir desaparèixer... I van deixar allà tant i tant de cabells que el camperol no els va poder recollir mai i els va deixar on havien caigut. 

I amb el pas del temps, aquelles muntanyes de cabells es van convertir en això, en muntanyes. 



Conte popular africà dels Bambara (Mali)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…