Ves al contingut principal

Els músics de Bremen

Els músics de Bremen - Una mà de contes 

Temps era temps, quan els animals parlaven i les persones callaven... 
... Un ase caminava sol, lluny de casa. El seu amo l'havia fet fora perquè ja és massa gran i vell per fer les feines del camp. "Què faré?" pensa l'ase. "Ja ho tinc! Com que sé bramar tan bé, em faré cantant! Aniré a Bremen per tocar amb la banda municipal!"

I així comença la història dels quatre músics, els músics de Bremen. 

No gaire lluny d'allà on era l'ase, hi havia un gos que bordava. Mentre mou la cua, demana al seu amo que se l'endugui de cacera. 
- Si us plau, porta'm amb tu - li suplica - No em deixis sol. 
Però l'amo del gos no en vol saber res. 
- T'has fet massa vell! Ja no pots córrer darrere els conills. Fuig d'aquí ara mateix, si no vols que et doni una bona coça!

I al pobre gos no li queda més remei que anar-se'n tot sol. Ves per on, que el pobre gos es va trobar amb el pobre ase i li va explicar la seva història. 
- A mi també m'han fet fora de casa - va dir l'ase al gos - Vine amb mi a Bremen i ens farem tots dos músics de la banda municipal. 
I com que el gos hi estava d'acord, tots dos animals se'n van anar ben contents. 


No gaire lluny d'allà on eren l'ase i el gos, un gat corria la mateixa sort. La seva mestressa l'havia fet fora de casa perquè s'havia fet vell i ja no caçava ratolins com abans. Només sortir de casa, el gat es va trobar l'ase i el gos i els hi va explicar la seva trista història. 
- A nosaltres ens ha passat el mateix - li digué el gos - I hem decidit fer-nos músics. Anem a Bremen a unir-nos a la banda municipal. Pots venir amb nosaltres!
I com que el gat hi estava d'acord, tots tres animals se'n van anar ben contents. 


Ben a prop d'on eren l'ase, el gos i el gat hi havia un gall que suplicava a la seva mestressa:
- Si us plau, no em facis fora! Faré tot el que em demanis, però no em deixis sol. 
Però la seva mestressa ja ho tenia decidit. 
- No et vull veure més, gall afònic! T'has fet tan vell que ja no em serveixes ni per despertar-me al matí. Vés-te'n ara mateix si no vols que et fiqui dins l'olla!
I al pobre gal no li quedà altre remei que anar-se'n tot sol. 

Pel camí, el gall es va trobar l'ase, el gos i el gat. Els va explicar la seva trista història i tots tres animals li van proposar que anés amb ells a Bremen, a fer-se músics per tocar a la banda municipal. I com que el gall hi estava d'acord, tots quatre animals se'n van anar ben contents. 


Al cap d'una estona es començà a fer fosc. 
- Veieu alguna casa on puguem passar la nit? - va preguntar l'ase als seus amics
El gos, enfilat damunt l'ase, mira si veu alguna cosa. El gat s'estira, per veure-hi millor. I el gall estira molt el coll i diu: 
- Allà! Al fons veig una casa! Anem-hi, a veure si ens hi deixen dormir!

Els quatre animals no es podien ni imaginar que en aquella casa hi havia una colla de bandits i lladres que planejaven robar al poble del costat mentre feien un gran àpat. 


Quan s'hi van acostar, l'ase va veure per la finestra com els lladres tenien una taula parada amb menjars de tota mena i amb la gana que tenien van començar a tramar un pla per fer-los fora. 
Després d'alguna discussió, van decidir el següent: l'ase posaria les potes del davant sobre la finestra, el gos pujaria sobre el llom de l'ase, el gat sobre el gos i el gall sobre el gat. Després començarien a bramar, bordar, miolar i escatainar tots a l'hora de manera que els quatre bandits s'espantessin i fugissin corrents. 
Quan van començar a cantar tots a l'hora els lladres van fer un bot i van començar a cridar:
- Fantasmes! Socors! La casa està encantada! 
I van fugir corrents pel bosc, muntanya avall, deixant la taula parada pels quatre animals afamats. Quan els quatre músics van entrar a la casa van veure que era molt bonica i van dir:
- Ens hi podríem quedar a viure. Ens passaríem el dia cantant, i el més important de tot: tots quatre ens faríem companyia. Mai més no estaríem sols. 

I com que el gos, el gat i el gall hi estaven d'acord, tots quatre s'instal·laren a la casa. I si ningú no els ha fet fora, a hora d'ara encara hi deuen ser. 

Germans Grimm. 




Proposta d'activitats per treballar el conte


Animació del conte en català 


Versió en castellà amb imatges de la publicació d'El País


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…