Ves al contingut principal

El soldadet de plom



Hi havia una vegada... 

... un nen que tenia moltes joguines. Les tenia totes a la seva habitació, on es passava hores i hores jugant-hi. 
Al nen, però, el que més li agradava era jugar a fer batalles amb els seus soldadets de plom. I entre tot el munt de soldats, n'hi havia un que li faltava una cama i que ell sempre posava a primera línia com a exemple de valor. 
Però el nen no sabia que, mentre ell dormia, les joguines cobraven vida. Així va ser que una tarda el soldadet de plom va anar a parar dins la foscor d'una capsa on també hi havia guardada una maquíssima ballarina. No cal dir que entre ells va sorgir l'amor a primera vista, però com que tots dos eren molt tímids, amagaven els seus sentiments mentre s'explicaven les batalles que entaulava ell i els espectacles que oferia ella. 

El vincle que es va crear entre tots dos va convertir-se en l'enveja de les altres joguines. Abans d'anar a dormir, el nen les recollia i les endreçava, però després el soldadet i la ballarina es passaven tota la nit xerra que xerra. 

Un dia, en un dels seus jocs, el nen va decidir donar al soldadet una missió especial: vigilar la casa. Així doncs, el va col·locar per la part de fora de la finestra de la seva habitació. De sobte, uns núvols negres com el carbó van tapar el cel i, poc després, van començar a descarregar una tempesta de llamps i trons. 
El soldadet va aguantar l'aiguat com va poder, però va arribar un moment que va caure de cap dins un bassal al carrer. 

Quan el sol va tornar a brillar, una colla de nens que jugaven pels carrers del barri va trobar-se el soldadet brut i abandonat. 
- Ohhh! Quina llàstima! Li falta una cama! - va dir un dels nens. 
- És igual - va contestar un altre - Agafa'l, que el convertirem en un intrèpid navegant. 


I dit i fet: al cap d'un moment, el soldadet de plom navegava a bord d'un vaixell de paper per una de les rieres creades per la pluja. Així és com el soldadet va convertir-se en marines. La barqueta va anar solcant les aigües de la riera fins que va entrar dins la boca d'una claveguera. Llavors tot es va enfosquir i el soldadet va començar a tremolar de por mentre navegada en silenci entre les rates que vivien allà sota. 

Finalment, la claveguera va desembocar al mar i el vaixell va continuar navegant en direcció a l'horitzó. I quan el soldadet ja havia perdut de vista la costa, un remolí d'aigua el va enfonsar. 

El soldadet va pensar que allò era la fi dels seus dies, que tot s'havia acabat. S'enfonsava i s'enfonsava cap a les profunditats de l'oceà quan, de sobte... un enorme besuc que passava per allà va obrir la boca i se'l va empassar pensant-se que era un calamar. Però quan el peix encara no havia tingut temps ni de fer el rotet, va caure en la xarxa d'un pescador que anava cap al port per vendre el peix que havia capturat. 

I sembla increïble, però és veritat: resulta que la mare del nen que havia posat el soldadet a la finestra, passejava pel mercat quan va veure aquell besuc a la peixateria. 
- Mira quin besuc més fresc! El faré aquesta nit a la planxa - va pensar. Així doncs, el va comprar i se'l va endur cap a casa. 

Quan va ser l'hora de preparar el sopar, la mare del nen va començar a netejar el besuc. I quan el va obrir amb un ganivet, va aparèixer el soldadet de plom. 
El nen es va posar molt content d'haver-lo retrobat. I aquesta vegada va decidir posar-lo sobre la llar de foc i... sorpresa! al costat de la seva estimada ballarina!

El soldadet va començar a explicar-li totes les seves aventures: que havia navegat entre rates, que havia sortir a mar obert fins que una onada havia enfonsat el vaixell de paper, que... però quan més excitat estava en el seu relat, una forta ventada va fer caure la ballarina entre les flames de la llar de foc. 

El soldadet no podia suportar veure com la ballarina es cremava. I armant-se de valor, va abalançar-se també sobre el foc. 

A poc a poc, el foc va començar a fondre les seves bases i, llavors, el plom d'una de les figures va començar a barrejar-se amb el plom de l'altra adoptant forma de cor. Quan els seus cossos també estaven apunt de fondre's, el nen els va rescatar d'entre les flames. 

Des d'aleshores, el soldadet i la ballarina han estat sempre junts, units pel seu destí sobre una base amb forma de cor. 


Hans Christian ANDERSEN


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…