Ves al contingut principal

El Pastoret Mentider

Hi havia una vegada... 

... un pastor que cuidava les seves ovelles dalt d'una muntanya. S'avorria molt tot sol allà quan de cop i volta se li va acudir gastar una broma als seus companys per passar l'estona. Sabia que per allà rondava un llop que es cruspia les ovelles i de sobte va començar a cridar:

- El llop! El llop! Socors, de pressa! Se'm menja el ramat! 

Tots els pagesos, camperols i pastors de la vall que el sentiren van deixar-ho tot i pujaren corrents fins arribar a dalt de tot de la muntanya més alta, on era el pastor. 
Quan van arribar van trobar el pastoret sota l'ombra de l'arbre amb la copa més ampla, rient pels descosits. Totes les ovelles estaven tranquil·les, sense cap llop a la vista. 

- On és el llop? - va preguntar un home al pastoret
I aquest, molt divertit, va contestar:
- Ha, ha. Els he enganyat! Era una broma i han picat! Aquí no hi ha cap llop. 

Podeu imaginar-vos que als vilatans del poble no els hi va fer cap gràcia aquella broma pesada, però tan sols es limitaren a renyar el pastor. 
Un dia després, mentre treballaven tranquil·lament a la vall, tornaren a sentir els crits de socors del pastoret de la muntanya:

- El llop! El llop! Socors, de pressa! Se'm menja el ramat! 

Seria possible que tornés a ser una broma per burlar-se d'ells?

- Serà veritat? - va preguntar un dels camperols

- No - va respondre el forner - Vol fer-nos córrer una altra volta per a res. 

- És possible. Però i si fos veritat que l'ataca el llop? 

I així, tornaren a córrer muntanya amunt fins arribar a la plana on pasturaven les ovelles del pastor tranquil·lament mentre el pastoret reia a grans riallades veient com els vilatans havien tornat a socorre'l. Aquest cop els vilatans s'enfadaren encara més i van baixar a la vall terriblement decebuts. 

Al matí següent, el pastor tornà a pujar a la muntanya per pasturar amb les seves ovelles. Encara reia quan recordava córrer els vilatans, però no va comptar amb que, aquell mateix dia, veuria acostar-se el llop a les seves ovelles. 
En veure'l, la por el va envair i, en veure que s'acostava cada cop més, més de pressa i més decidit, començà a cridar:

- Socors! El llop! Que ve el llop! Se'm menjarà les ovelles! Socors!

Però aquesta vegada els vilatans, que havien après bé la lliçó, no en van fer cas. 
Així, el pastoret va veure com el llop s'abalançà sobre les seves ovelles i cridava cada cop més desesperat:

- Socors! El llop! El llop! - però els vilatans no en feien cas. 

És així, com el pastoret mentider, va veure com el llop es menjava unes quantes ovelles i se n'enduia unes altres per al ressopó, sense poder fer res per evitar-ho. 

Des d'aquell dia se'n penedí per sempre més de les bromes pesades i de les mentides, que va descobrir que no serveixen per a res. 




Aquest vídeo és una animació del conte en la seva versió en castellà:




Aquesta rondalla és ideal per treballar la mentida amb els més menuts, a més a més de treballar l'educació en valors a través de la cultura i la literatura. 




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…