Ves al contingut principal

El Mite


Què és un mite?

El vocable deriva del grec mytho (rondalla, paraula o història) i logos (estudi, tractat). 

Consisteix en un relat tradicional sobre els déus o els herois de l'antiguitat, que tenen caràcter ritual. Mentre que la llegenda és una narració tradicional basada en successos reals que van ser transformats per la fantasia popular. 

Els homes explicaven les estacions de l'any, les pluges, inundacions i sequeres. Els rajos, sismes i terratrèmols. La bellesa, l'amor, la guerra, la mort i molts altres misteris que no comprenien. Tots aquests enigmes i misteris van ser atribuïts als déus en forma de mites i llegendes. 

Els mites formen part del sistema de creences d'una cultura o d'una comunitat, que els considera històries vertaderes. 

Funcions dels mites:
Una de les funcions del mite és consagrar l'ambigüitat i la contradicció: tindrà un significat diferent per al creient, per a l'antropòleg o per al filòleg i no té perquè transmetre un missatge únic, clar i coherent. La mitologia és una alternativa d'explicació enfront del món, recorre a la metàfora com a eina creativa. Llavors, els relats s'adapten i es transformen d'acord a qui els conta i el context en el qual són transmesos. Els mites són interpretables, però no modificables. 



Característiques dels mites:


  • Autoritat: ningú no ha inventat cap mite. El mite no és d'origen humà; ha estat inspirat pels déus, escapa a tots observació possible, exclou el debat. És a més una herència tramesa pels avantpassats i inclou la seva experiència de la vida. 
  • Creença: el mite expressa i mostra més que no demostra, demana fe i qui no en participa (Sòcrates, per exemple) és digne de ser exclòs de la comunitat, acusat d'impietat. 
  • Força: el mite tendeix a expressar situacions al nivell del terrible. Hi ha alguna cosa de brutal en els orígens d'una ciutat, d'una nissaga, etc. que només pot ser narrat de manera indirecta, com per al·lusions i que només entendran els qui estiguin preparats per fer-ho. 
  • Saviesa: el mite tot ha de quedar explicat, no hi ha lloc per al dubte, ni per al debat. La saviesa se situa més enllà de la raó, perquè la raó pot ser discutida i contrastada, mentre el mite es malfia de la raó i no pregunta mai per què. 
  • Comunitat: el mite reuneix els membres d'un grup al voltant d'unes certeses bàsiques i incontrastables que identifiquen un grup (la seva "saviesa"). El mite estableix les veritats compartides, implícites, més enllà de tot debat: és la veritat en comú d'un grup. 
  • Immobilisme: el mite ha de ser repetit continuadament al llarg del temps per tal que sigui eficaç. La transmissió ha de ser íntegra, perquè la comunitat només el té en dipòsit i, per tant, no el pot modificar. Si es canvia o es modifica, la seva força s'esvaeix. 
  • Sentit: el mite demana que algú (sacerdot, xaman, ...) n'interpreti el sentit, és a dir, cal que el faci adient a les circumstàncies concretes que viu la col·lectivitat. No tindria sentit un mite sense una comunitat que l'està escoltant, que el ratifica i l'adapta a les seves necessitats. Explicant el mateix, el mite s'entén diferent o es copsa en un altre sentit quan les circumstàncies canvien. 
Quan apareixen moltes possibilitats diferents a l'hora d'interpretar un mite, quan no tothom està d'acord sobre el seu significat, llavors podem dir que apareix la filosofia. 

www.alcoberro.info 




Classes de mites que podem treballar a l'aula:

Mites cosmogònics: proven d'explicar la creació del món. Són els més estesos universalment i també dels que n'existeixen més. Sovint en aquestes narracions hi apareixen gegants i titans que agraden molt als més menuts. 

Mites teogònics: relaten l'origen dels Déus. 

Mites antropogènics: narren l'aparició de l'ésser humà, que pot ser creat a partir de qualsevol matèria: viva o inerta. Els Déus li ensenyen a viure sobre la Terra i normalment, aquestes narracions, estan vinculades als mites cosmogònics. 

Mites etiològics: expliquen l'origen dels éssers vius, les coses, les tècniques i les institucions. 

Mites morals: expliquen l'existència i la diferència entre el bé i el mal. 

Mites fundacionals: expliquen com es van fundar les ciutats per voluntat dels Déus. Un exemple és la fundació de Roma per dos bessons, Rómulo i Remo, que van ser alletats per una lloba. 

Mites escatològics: anuncien el futur, la fi del món. Continuen tenint una àmplia audiència avui en dia. Aquests mites comprenen dues classes principals, segons l'elements que provoqui la destrucció del món: l'aigua o el foc. 
Sovint estan vinculats a l'astrologia. La imminència del final s'anuncia per una major freqüència d'eclipsis, terratrèmols i tota classe de catàstrofes naturals que terroritzen els humans. 


Tipus de personatges:
Les categories de personatges del mite inclouen, entre d'altres, l'heroi cultural, déu que mata o que es envejós, mare terra, gegants, etc. Un dels mitjans més comuns de classificació és mitjançant la utilització d'oposicions binàries. Zeus i els titans, blanc i negre, vell i jove, alt i baix, etc. són les característiques que reflecteixen la necessitat humana de convertir diferències de grau en diferències de classe. 


Diferències entre el mite i altres tipus de narracions:

Mite i conte popular: mentre que els primers es presenten com a ficcions, els segons es plantegen com a històries vertaderes. Varia també la funció: el mite és essencialment etiològic (clarifica com es va arribar a una determinada situació) mentre que el conte popular transmet valors. A més a més, la trama dels contes populars tendeix a ser senzilla, mentre que els mites formen part d'un entramat molt complex, en el que cada història està relacionada amb les demés per la recurrència de personatges, llocs, etc. 

Faula i mite: les faules es diferencies dels mites pels personatges: els de les faules són animals de conducta humana; els dels mites són Déus, herois i monstres. I també es diferencien per la seva funció: les faules contenen un missatge moral, que apareix recollit al final de les mateixes en forma de moralitat, mentre que els mites són etiològics. 

Mite i llegenda: les llegendes es presenten, igual que els mites, com a històries vertaderes i sovint tenen una funció etiològica. Tanmateix, a diferència dels mites, succeeixen en un temps eral, històric, en llocs reconeguts per l'oient o lector i sovint amb protagonistes reals o històrics. 

Una mateixa trama pot aparèixer en un mite, un conte o una llegenda, depenent de com es presenti la història (com vertadera o fictícia) i quina sigui la seva funció (etiològica, didàctica, entreteniment...). 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…