Ves al contingut principal

El flautista d'Hamelin

El flautista d'Hamelin - Una mà de contes




Jo no hi era, però m'han explicat que... 
... Tot va començar una nit fosca de fa uns quants anys. Rates vingudes de no se sap on van envair la ciutat: n'hi havia centenars. Què dic centenars, milers, potser milions de rates. Tot n'era ple, Hamelin estava infectat de rates!

L'alcalde va reunir el consell de la vila per trobar una solució a aquesta situació tan desagradable. I van decidir posar mata-rates per totes les places i carrers, a tots els pisos i habitacions, però no van aconseguir res. Més aviat al contrari, perquè cada dia que passava hi havia més i més rates. 

Quan ja començaven a estar desesperats, un trobador va parar-se a les portes de la ciutat. El noi era alt i prim, vestia de verd i duia un sarró penjat a l'esquena. D'aquesta manera es va presentar a l'ajuntament i va demanar parlar amb el senyor alcalde. Primer el va rebre amb desconfiança, però quan el jove trobador li va comunicar que ell tot sol podia netejar la ciutat de rates, a l'alcalde se li van omplir els ulls d'esperança. 
- Em dieu que ho podeu fer tot sol? - va preguntar l'alcalde
- Perfectament. Però per fer aquesta feina, vull cobrar mil escuts d'or - va contestar el trobador

L'alcalde, és clar, va acceptar sense pensar-s'ho dues vegades. 

Així doncs, el trobador va sortir a la plaça Major, va treure una flauta del sarró i es va posar a tocar. Tot caminant, tocava una música estranya, màgica, molt trista. Tan bon punt havia emès els primers sons, de tots els racons de la ciutat van sortir centenars, milers de rates que van començar a córrer darrere del flautista. 

Finalment, quan totes les rates desfilaven darrere seu, va enfilar el camí del riu. Quan va arribar a la vora del riu, el trobador es va aturar, però va continuar tocant la flauta. Llavors, les rates van continuar caminant, es van precipitar dins de l'aigua i es van ofegar totes. No en va quedar ni una. S'havien acabat les rates a la ciutat d'Hamelin. 

Un cop eren totes mortes, el misteriós flautista va tornar a l'ajuntament per cobrar el seu deute. Però l'alcalde no va voler complir la seva paraula i es va negar en rodó a pagar-li els mil escuts d'or que li havia promès. 

- Mil escuts d'or per tocar la flauta! - exclamava l'alcalde - Ni parlar-ne! Té cent escuts i considera't ben pagat!

El flautista va quedar molt decebut davant la negativa de l'alcalde de pagar allò que li havia promès. Va girar cua i va sortir a la plaça. Un cop era fora, va tornar a agafar la flauta i va posar-se a tocar una tonada molt alegre. 

I aquesta vegada no van ser les rates, sinó totes les nenes i tots els nens de la ciutat d'Hamelin els qui el van seguir per tots els carrers i carrerons. Sortien de les cases, de l'escola, dels llocs on jugaven i s'afegien a la desfilada, darrere de la melodia del flautista. Ningú no els podia aturar. 

Llavors el flautista va abandonar la ciutat i amb ell van marxar tots els nens i les nenes d'Hamelin. No us podeu imaginar com va quedar la ciutat de trista. Les mares i els pares ploraven sense parar mentre reclamaven a l'alcalde que anés a buscar el flautista i que retornés els nens a casa seva. 

L'alcalde va anar a buscar aquell misteriós trobador que amb la flauta màgica havia encisat tota la canalla. Quan el va trobar, li va demanar perdó mil vegades, va pagar el deute sense protestar i d'aquesta manera, totes les nenes i tots els nens van poder tornar a Hamelin. I així, va tornar l'alegria a la ciutat. 

Des d'aleshores, el senyor alcalde i tots els habitants d'Hamelín són coneguts perquè són persones de paraula. Tothom sap que quan diuen una cosa... sempre la compelixen i sempre paguen tots els deutes sense protestar. 

I gràcies a aquell misteriós flautista, Hamelin és ara una ciutat feliç. 

I això és tan veritat, com que el conte s'ha acabat. 

Conte popular alemany



El flautista de Hamelin - Walt Disney


El flautista de Hamelin - CuentaCuentos (Parte I)


El flautista de Hamelin - CuentaCuentos (Parte II)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…