Ves al contingut principal

El barret màgic (conte popular palestí)

El barret màgic - Una mà de contes


Diu així... 
... un dia de bon matí en Mohammad es va escapar de casa. Ho va fer en secret, perquè, si algú el descobria, estava perdut. Feia tres anys que en Mohammad vivia esclavitzat per un home tan cruel que no el deixava sortir al carrer i que l'obligava a viure tancat i barrat. I ja n'estava fart!

Així doncs, en Mahammad va aprofitar la primera oportunitat que va tenir per fugir. La seva intenció era sortir ràpidament de la ciutat i endinsar-se en el desert, l'únic camí per on no gosarien empaitar-lo. 


Mentre fugia, en Mohammad somiava la llibertat, amb l'esperança de posar un nou horitzó a la seva vida. 
Però quan encara no havia perdut de vista la ciutat un venerable ancià se li va aparèixer davant dels nassos com per art d'encantament. 

- D'on redimonis ha sortit aquest home? - es va demanar sorprès en Mohammad -. Que potser ha baixat del cel?

No, no era un esperit. Ni tampoc un galifardeu enviar per l'home malvat per fer-lo agafar. Aquell home era el bruixot Abdelkarim. 

- Agafa aquest barret, Mohammad. - li va dir el bruixot -, que el necessitaràs. Aquest barret té poders màgics que et faran invisible cada vegada que te'l posis. 


I dit això, el vel Abdelkarim es va esfumar. En Mohammad no s'ho podia creure. 

- Invisible, invisible... - anava dient sense deixar de caminar -. Au va, aquest home em pren per ximple. Està tocat del bolet. 

I mentre reia tot sol pensant en el bruixot, en Mohammad s'anava allunyant de la ciutat. Va caminar durant hores senceres, xino-xano i amb el barret a la mà, fins que el sol va començar a caure. 

- Es fa de nit i hauria de buscar refugi -pensava tot mirant com de mica en mica el cel s'anava omplint d'estels -. No puc passar la nit a la intempèrie. Les nits del desert són tan fredes que em moriria congelat. 

Quan ja començava a desesperar-se i a pensar que no se'n sortiria, li va semblar veure unes llums diminutes que parpellejaven a la llunyania. 

- Si és cert el que veuen els meus ulls..., estic salvat! - va cridar d'alegria en Mohammad -. Però... i si és la tenda dels que em persegueixen? O si és la guàrdia del desert i em deté per qualsevol motiu?

En Mohammad no les tenia totes. 

- Ja ho sé! - va exclamar de cop i volta -, provaré de posar-me el barret. Potser sí que és veritat que té poders màgics i em torno invisible. Ara ho comprovarem. 

I tot just posar-se'l, en Mohammad es va tornar invisible començant pel cap i acabant pels peus. 

- Òndia, tenia raó el bruixot. Funciona! - va dir en Mohammad d'allò més content -. Doncs ara que no em veu ningú aniré a investigar. 

En Mohammad es va dirigir cap al lloc d'on venien aquelles llums tan intrigants. I, a mesura que s'hi acostava, un palau magnífic s'anava dibuixant en el paisatge. Una meravella construïda al bell mig del desert. 

- Renoi, quin senyor palau! Però, qui hi deu viure aquí? - es demanava en Mohammad sense treure's el barret -. Com que no em veu ningú, hi entraré a tafanejar una mica. I, de passada, a veure si trobo alguna cosa per menjar i agafar forces, que les cames em fan figa. 

Dit i fet. Sense dubtar-ne gens ni mica, en Mohammad va entrar al palau. 

En Mohammad va travessar un laberint de sales i cambres, fins que va obrir una porta i va veure una noia asseguda en un puf que llegia un llibre amb molta atenció. 
Era la noia més bonica que havia vist en tota la vida. Era la princesa Xamira, la filla predilecta de l'emir. 
En Mohammad se'n va enamorar a primera vista. I se la mirava amb la boca oberta, convençut que ella no el podia veure, quan, en un rampell inesperat, la princesa Xamira li va dir:

- No t'amaguis, Mohammad, sé que ets aquí. 

En Mohammad va exclamar:

- Com és que em pots veure si sóc invisible? Saps el meu nom?
- Ho sé perquè tot és escrit a les pàgines d'aquest llibre. Tu ets l'amor que esperava. 

Amb l'ai al cor, en Mohammad es va treure lentament el barret. I un cop va deixar de ser invisible, la princesa Xamira i en Mohammad es van fondre en una llarga i tendra abraçada. 

Ja ho heu vist. Els llibres ho saben tot. En els llibres hi ha escrit tot el que ha passat i, també, tot allò que encara ha de passar. I aquest acaba dient que la princesa Xamira i en Mohammad es casaran, tindran quatre fills i viuran feliços i menjaran anissos. 

S'ha acabat!

Conte popular palestí

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…