Ves al contingut principal

CONTES


Què és un conte? Quines són les seves característiques?


El conte és un gènere narratiu. Les seves característiques principals són les següents:
  • Ha de ser breu
  • Pot estar basat en fets reals, però ha de ser fictici
  • Hi ha un únic tema principal, que centra l'atenció del lector. 
  • El desenllaç pot ser sorprenent o inesperat. De fet, molts contes es construeixen a partir del final. 
  • Les primeres línies són determinants per aconseguir l'atenció del lector. Ens introdueixen directament al clima, al nus de la història. 
  • Presenta estructura d'introducció, nus i desenllaç, no necessàriament en aquest ordre. 
  • Poden aparèixer fets fantàstics, però sense trencar la versemblança del relat. 
  • Hi ha pocs personatges i, sovint, veiem el món com ells ens el mostres. El personatge principal serà el fil conductor de tota la història. 
  • No hi ha descripcions llargues ni històries secundàries. 
  • Un bon conte tracta temes universals i ens fa pensar sobre ells. 

Quines són les parts d'un conte?

  1. Introducció / presentació / plantejament: ens diu a quin lloc i a quina època se situen els personatges que surten a la història. També ens introdueix la qüestió o el problema que desencadenarà la història.
  2. Nus: ens explica com es desenvolupen els fets que constitueixen la història. És la part més llarga del relat.
  3. Desenllaç: Ens dóna la solució de la història, és a dir, ens explica com s'acaba. 


Quins tipus de conte hi ha?

Hi ha dos grans tipus de conte:

1. El conte popular: narració tradicional de transmissió oral i d'autor anònim. Es presenta en múltiples versions, que coincideixen en l'estructura, però discrepen en els detalls. Té tres subtipus:
    1. Contes de fades o meravellosos
    2. Contes d'animals
    3. Contes de costums
    4. El mite i la llegenda són també narracions tradicionals, però solen considerar-se gèneres autònoms. 
2. El conte literari: és un conte concebut i transmès per mitjà de l'escriptura. L'autor sol ser conegut. El text, fixat per escrit, es presenta generalment en una sola versió, sense el joc de variants característic del conte popular. 
  • Es conserva un corpus important de contes de l'Antic Egipte, que constitueixen la primera mostra coneguda del gènere. 
  • Una de les primeres manifestacions en la llengua castellana va ser El compte Lucanor, que reuneix 51 contes de diferents orígens, escrit per l'infant Don Juan Manuel al segle XIV. 
3. El conte fantàstic: es tracta d'una narració d'accions quotidianes, que de sobte incorpora un fet sorprenent o inexplicable.

4. La rondalla: és un relat o una narració en prosa, de tradició oral i de caràcter anònim, que conta fets imaginaris, desenvolupats amb uns personatges, un argument i un espai determinats i que té unes fórmules d'inici i acabament del relat preestablertes. A més a més, les rondalles pertanyen a un patrimoni col·lectiu que remet a la cultura indoeuropea. (Per saber-ne més: La Rondalla)

5. La Faula: relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes que parlen. La faula té un caràcter didàctic normalment ètic o moral que es mostra sempre en la moralina final. La faula és, doncs, una narració inventada de fets meravellosos que tenen una conclusió moral. (Per saber-ne més: La Faula)

6. El Mite: és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, protagonitzats per éssers sobrenaturals o extraordinaris tals com déus, semidéus, herois, monstres o altres personatges fantàstics. (Per saber-ne més: El Mite)

7. La Llegenda: narració, oral o escrita, d'aparença més o menys història, amb una major o menor proporció d'elements imaginaris o mitològics. (Per saber-ne més: La Llegenda)

8. L'al·legoria: recurs literari que consisteix en una metàfora continuada. En un text se substitueix un referent pel seu equivalent metafòric i tots els termes lligats al referent tenen una metàfora equivalent, de manera que es genera un text amb diversos nivells de lectura. També es diu al·legoria a un recurs molt relacionat, en el qual enlloc d'un referent s'usa un concepte abstracte com a símbol. 


Quina diferència hi ha entre els contes populars d'animals i les faules?

La diferència principal és que una faula està escrita en vers, mentre que un conte està escrit en prosa. A més a més, totes les faules tenen una finalitat moral, mentre que els contes no necessàriament la tenen. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…