Ves al contingut principal

Rínxols d'Or






Hi havia una vegada... 
una nena molt, molt bonica que tenia els cabells rissats i molt, molt rossos. El seu nom era Rínxols d'Or. 
Un matí de primavera la Rínxols d'Or anava passejant pel bosc i va veure una caseta preciosa enmig d'una esplanada. De la casa en sortia una olor molt bona i com que era molt curiosa, Rínxols d'Or va decidir entrar-hi. 

Un cop dins, va veure tres seients al voltant d'una taula. Primer, es va asseure al butacó més gros, però era massa dur. Després, va provar la butaca mitjana, però era massa alta. Per últim, va asseure's a la cadireta més petita. Però com que Rínxols d'or pesava massa, la trona es va trencar i la va fer caure de cul a terra. 

Avergonyida pel que havia fet, Rínxols d'or va entrar dins la cuina. I va veure els tres bols de cereals que encara fumejaven. Primer va tastar els cereals del bol més gros de tots, però eren massa calents. Després va tastar els del bol mitjà, però eren massa salats. Finalment, va tastar els que hi havia al bolt petit. I com que els va trobar al seu gust, se'ls va menjar tots sense deixar-ne ni un. 

Un cop havia menjat, Rínxols d'or va entrar a l'habitació on va descobrir tres llits. Va intentar enfilar-se al llit gros, però era massa alt. Després, va saltar damunt del llit mitjà, però era massa tou. Per últim, va treure's les bambes i es va ficar al llit petit, que era més o menys de la seva mida. 

Un cop estirada, va descobrir un dibuix en què es veia una família d'óssos. Se'l va quedar mirant encantada, però l'esgotament era tan gran que Rínxols d'or va quedar-se adormida. 

Després d'una bona estona, els tres propietaris van tornar a casa. Eren una família de tres óssos que, en veure la porta oberta, de seguida van suposar que havia entrat un intrús. 

- Algú m'ha trencat la trona! - va somicar l'osset



Després, els tres óssos van entrar a la cuina. I allà van descobrir que algú havia tastat l'esmorzar. 

- Algú s'ha menjat els meus cereals! - va dir l'osset sense poder evitar posar-se a plorar. 

Moments després, els tres óssos van pujar a l'habitació. 

- Mireu! - va cridar l'osset tot esverat -, hi ha una nena dormint al meu llit!

Tots tres van aproximar-se a poc a poc per veure qui caram dormia al llit de l'osset. Rínxols d'or va obrir els ulls i quan va descobrir els tres óssos que la miraven, va espantar-se i va sortir tan de pressa de la casa que va oblidar-se les sabates. 

- Ei, nena! - va cridar l'osset - que et descuides les sabates!

Però Rínxols d'or ja era massa lluny per sentir-los. 

I vet aquí un fos, vet aquí un gat, aquest conte ja s'ha acabat. 

Conte tradicional britànic adaptat per Charles Perrault






La Rínxols d'Or - Una història de plastilina

La Rínxols d'Or

La Rínxols d'Or - vídeo casolà molt divertit



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…