Ves al contingut principal

Puff el drac màgic


Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar, 
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar. 

Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt, 
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol. 

Tots dos van preparar 
un viatge molt llarg, 
volien anar a veure món
travessant el mar. 

Puff era un drac màgic... 

Quan hi havia tempesta, 
s'ho arreglaven molt bé;
enfilant-se a la cua d'en Puff
vigilava el vent. 

Nobles, reis i prínceps
s'inclinaven al seu pas
i quan Puff va fer un crit
els pirates van callar. 

Puff era un drac màgic... 

Els dracs viuen per sempre, 
però els nens es fan grans
i va conèixer altres jocs pels món
que li van agradar tant. 

Que una nit gris i trista
el nen el va deixar
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar. 

Puff era un drac màgic...

Doblegant el seu llarg coll, 
el drac es va allunyar;
semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar. 

Tot sol, molt trist i moix, 
el drac es va allunyar
i poc a poc, molt lentament, 
se'n tornà al fons del mar. 

Puff era un drac màgic... 






A continuació trobareu tres vídeos amb diferents versions de la cançó i dos enllaços per escoltar la versió "tradicional catalana" i la versió de Girasol que també teniu en vídeo. El primer vídeo és la versió de Girasol, el segon és la versió dels nens de tercer de primària del CEIP Sant Salvador, molt graciosos i, l'última, la versió en anglès amb dibuixos molt divertits. 


Versió de Girasol


Puff el drac màgic - cantada pels nens i nens de 3r del CEIP Sant Salvador


Versió en anglès 










Els dracs viuen per sempre, 
però els nens es fan grans. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…