Ves al contingut principal

La Rateta que escombrava l'escaleta

La rateta que escombrava l'escaleta - amb ombres xineses


Hi havia una vegada... 
... una Rateta molt presumida que escombrava l’escaleta de bon matí, i es va trobar una moneda.
Què puc fer amb aquest dineret? - va preguntar-se la Rateta - Si em compro ametlletes potser em cauen les dentetes!!
Finalment, com que era tan presumida, va decidir comprar-me un llacet per la cueta.
A l’endemà, la Rateta va sortir a escombrar l’escaleta, com feia cada matí, però aquell dia estava radiant amb el seu llaç, i tothom que la veia pensava en lo preciosa que estava.
Al cap d’una estona, per davant de casa seva, van començar a desfilar els seus pretendents.
El primer en passar va ser el Ruc, i veient-la tan bonica li va dir:
-Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi?La Rateta li va contestar: Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he de oir!El Ruc va bramar: Iaaaa, Iaaaa, Iaaaa, Iaaaa …I la Rateta espantada li va dir: Amb aquesta veu eixordadora no em vull casar amb tu
I el Ruc va marxar trist, molt trist.
Uns minuts més tard va passar l’Ànec i li va dir:
-Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi?La Rateta li va contestar: Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he de oir!L’Ànec va fer : Quac, quac, quac, quac …I la Rateta esgarrifada li va dir: Amb aquesta veu tan forta no em vull casar amb tu
I l’Ànec va marxar trist, molt trist.
Més tard va passar el Gos i va dir:
-Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi?La Rateta li va contestar: Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he de oir!El Gos va bordar: Bup, bup, bup, bup …I la Rateta tapant-se les orelles li va dir: Amb aquesta veu tan sorollosa no em vull casar amb tu
I el Gos va marxar trist, molt trist.
Instants després va passar el Gall i li va dir a la Rateta:
-Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi?La Rateta li va contestar: Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he de oir!El Gall va fer: Qui-qui-ri-quí, Qui-qui-ri-quí, Qui-qui-ri-quí, Qui-qui-ri-quí …I la Rateta esglaiada li va dir: Amb aquesta veu tan estrident no em vull casar amb tu
I el Gall va marxar trist, molt trist.
La Rateta va començar a posar-se nerviosa en veure que ningú era prou bon pretendent per a ella, però ben aviat va passar per allà el Gat que va dir:
-Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi?La Rateta li va contestar: Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he de oir!El Gat va miolar: Mèu, mèu, mèu, mèu....La Rateta no s’ho podia creure! Aquella veu tan dolça i melosa li havia arribat al cor, i li va dir: Amb aquesta veu tan … tan bonica si que em vull casar amb tu!!!!
El Gat i la Rateta es varen casar. Tothom va advertir a la Rateta sobre les intencions del Gat, però ella només recordava la seva veu i pensava en lo enamorada que estava.
Un dia, quan la Rateta estava despistada, el Gat va anar per darrera i, sense que ella pogués ni adonar-se’n, el Gat va clavar-li queixalada i se la va menjar!

I conte contat, conte acabat! 




La rateta que escombrava l'escaleta - Els titiris






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…