Ves al contingut principal

La llebre i la tortuga

La Llebre i la tortuga - Una mà de contes





Tot va començar... 

... un dia com avui. Quan una tortuga va sortir a passejar perquè feia un dia fantàstic. Mentre passejava, va trobar-se una llebre i es va parar per saludar-la. 

- Bon dia tingui, senyora llebre - va dir la tortuga
Però la llebre no li va fer ni cas. La tortuga, que era molt amable, hi va insistir. 
- Bon dia, senyora llebre - va repetir
Davant tanta insistència, la llebre, que era molt presumida i fatxenda, va preguntar:
- Què hi fas tu, al bosc, tortuga?
- Passejo - va contestar la tortuga
- Passejo, passejo! - va dir la llebre imitant-li la veu amb to burleta - Com pots passejar amb aquestes cames tan curtes? Si no aixeques ni un dit de terra i tens la closca ratllada de tant arrossegar-la!





A la tortugueta no li va fer cap gràcies que la llebra se'n fotés d'ella. No li agrada gens ni mica que s'enriguéssin de les seves potetes tan curtes. I sense pensar-s'ho dues vegades li va dir a la llebre:
- Sí, sí, ... les teves potser són molt llargues i musculoses, però estic segura que si fem una cursa la guanyo jo!

Quan va sentir-ho, la llebre va posar-se a riure fins que li van caure uns llagrimots grossos com botons. No s'ho acabava de creure. La tortuga, l'animal més lent que coneixia, la desafiava a ella, la llebre, l'animal més ràpid del bosc. 
- Ho dius de broma, oi, tortugueta? Com vols ser més ràpida que jo?
- No és cap broma. Tu diguem on i quan vols fer la cursa... I jo hi seré com un clau. 





La tortugueta va insistir tant i tant que, finalment, la llebre va caure.
- Jo no tinc la culpa que siguis una beneita. És problema teu. Mira, quedem aquesta tarda, a les sis en punt. La cursa serà des d'aquella olivera fins al pi que hi ha a l'altra banda del turó. D'acord?
- No hi faltaré - va contestar la tortuga
- I què ens hi juguem? - va preguntar la llebre
- Ens hi jugarem l'orgull de ser l'animal més ràpid del bosc. 
A les sis en punt la tortugueta arribava a l'olivera on l'esperava la llebre. Van encarregar al senyor mussol que donés la sortida... 
- Per què sempre em desperten per treballar - va protestar el mussol
- A veure... Preparats, llestos... Ja!





I la cursa va començar. La llebre va sortir tan ràpida que al cap de pocs instants la tortuga ja no veia ni el núvol de pols que aixecava. 
Quan la llebre va arribar dalt del turó, es va parar a respirar. Havia fet un esforç considerable. Va mirar enrere i no va veure ni rastre de la tortuga. "No sé pas per què corro tant", va pensar, "si les tortugues no saben córrer". 
Animada per la distància, la llebre va decidir descansar una estona a l'ombra d'una figuera. 
- Ahhhhhhhh!! Que bé que s'hi està a la fresqueta... - va pensar la llebre- Em quedaré aquí una estona. I quan vegi que arriba la tortuga, tornaré a córrer i no tindré problemes per guanyar la cursa. Si és que la lenta de la tortuga no hi té res a fer contra un animal tan esvelt i àgil com jo!



S'hi estava tan bé, que la llebre es va quedar adormida com un soc i va caure en un son tan profund, que ni sentia piular uns pardals que jugaven per allà. Quan la trtuga hi va passar, va estranyar-se moltíssim en veure roncar la llebre arraulida entre les arrels de la figuera. Però la tortuga no ca parar ni per fer un glop d'aigua i va continuar xino-xano. 

Al cap d'una estona, la tortuga arribava a la meta. Tots els animals que s'hi havien reunit van començar a cridar d'emoció i a exclamar hurres i visques. Hi havia el senyor ànec, l'eriçó i l'esquirol... 
- Visca la tortugueta! - cridaven tots. 

Fins i tot el senyor talp va abandonar per un moment el subterrani on vivia per celebrar la victòria. I la rateta va ser l'encarregada de donar-li un ram de flors. 

Incomprensiblement, la tortugueta havia guanyat la cursa a una llebre arrogant que havia comès l'error de confiar-se excessivament. 

Des d'aquell dia, les tortugues som un dels animals més respectats del bosc. És famosa la nostra constància i per això, cap llebre no s'ha atrevit mai més a tornar a desafiar-nos en una cursa. 
Faula atribuïda a Isop





La Liebre y la Tortuga - Cortos Disney



La llebre i la tortuga és una faula clàssica d'Isop que ha estat versionada en moltes ocasions posteriors, també se n'han fet adaptacions en dibuixos animats com les de Looney Tunes o les de Walt Disney. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…