Ves al contingut principal

El sastre valent

El sastre valent

Una mà de contes


Vet aquí que una vegada, hi havia un sastre que treballava al seu taller quan, de sobte, els budells li van començar a fer soroll. 

- Tinc gana! -va dir-. 

I es va fer una llesca de pa amb mel. Però abans de clavar-li una mossegada, val més que acabi aquest vestit!, va pensar. Per tant, va deixar la llesca al plat i va continuar cosint. 
En un tres i no res tot el taller es va omplir de mosques que arribaven atretes per l'olor de la mel. 

- Fugiu d'aquí, empipadores!

Exclamava molt enfadat mentre les espantava. Però aquelles pesades sempre tornaven. Quan se'n va cansar, va passar a l'acció. Armat amb un mocador, va clavar una plantofada tan forta que va matar set mosques de cop. 
Ets un sastre molt valent, va pensar satisfet. I, aleshores, va tallar un cinturó, el va cosir i va brodar amb unes lletres grosses: Set d'un cop. 

Com que era un presumit, ho va explicar a tothom. Es va posar el cinturó i va sortir al córrer món. Després de creuar rius i muntanyes, el sastre va arribar als jardins d'un palau. Estava tan esgotat que es va quedar adormit com un soc. Encuriosida, la gent que passava pels voltant s'hi acostava per llegir el que hi havia escrit al cinturó. 

-Ei -pensaven- Qui deu ser aquest heroi que és capaç de matar-ne set d'un cop?

I per sortir de dubtes, l'hi van explicar al rei. 
El rei es va quedar impressionat. Hmmmmmmmmm! Set d'un cop, dieu? Si aquest home és tan valent, em convé tenir-lo al meu servei. Porteu-m'el, va ordenar. 
Un patges van acompanyar el sastre fins al saló del tron. 

- Majestat - va dir tot fent-li reverències - estic a la vostra disposició. 

Al cap d'uns quants dies, el rei el va cridar per fer-li una proposició. En un bosc del reialme, hi vivien dos gegants molt dolents. I si ell era capaç de matar-los, es podria casar amb la seva filla i quedar-se la meitat del reialme. Cent cavallers l'acompanyarien per ajudar-lo. 
El sastre va trobar que era una gran oportunitat. 

Es va posar a caminar i, quan va ser al llindar del bosc, va dir als cavallers:

- Espereu-me aquí, que mato als gegants i torno de seguida. 

El sastre es va endinsar al bosc i al cap de poc temps va localitzar els gegants que dormien com lirons. Sense perdre temps, va omplir-se les butxaques de pedres i es va enfilar dalt d'un arbre. Des d'allà dalt, va començar a tirar pedres al cap d'un dels gegants fins que es va despertar i de tan mal humor que es va posar a escridassar el seu company:

- Per què em tires pedres?

- Tu somies - va contestar l'altre - Jo no t'he fet res. 

Aleshores, el sastre va agafar una pedra molt grossa i la va llançar amb totes les seves forces damunt del cap de l'altre gegant:

- Aiiiii! -va cridar el gegant tot gratant-se la closca- Ara veuràs!

I tot d'una es van començar a clavar unes garrotades tan fortes que tots dos van caure morts. 

- Els gegants ja estan liquidats - va dir al rei mentre li reclamava la recompensa. 

Però el rei s'hi va negar. I com que es penedia del que li havia promès, va buscar una excusa de mal pagador. 

- Abans de casar-te amb la meva filla has de fer una altra proesa - va ordenar el rei- Has de caçar l'unicorn que arrasa els meus boscos. 
- Un unicorn no em fa cap por - va dir el sastre. - Recordeu, majestat, que jo n'he mort set d'un cop. 

El sastre va fer cap al bosc. Al cap de poc temps, va aparèixer l'unicorn, que va arrencar a córrer cap a ell. El sastre no va perdre la calma: va esperar que la bèstia fos ben aprop i llavors, d'un salt, es va amagar darrera d'un tronc i l'unicorn s'hi va estavellar amb tanta força que hi va enfonsar la banya tan profundament que hi va quedar atrapat. 

- Ja està - va dir el sastre picant de mans quan va ser en presència del rei-. Ara ja em puc casar amb la princesa. 

Però el rei s'hi va tornar a negar i li va posar una tercera prova. 

- Has de capturar un enorme porc senglar que martiritza els pagesos del reialme. Després podràs casar-te amb la princesa. 


El sastre es va endinsar el bosc. Quan el senglar el va veure, s'hi va abraonar, però el sastre va entrar dins d'una capella. L'enorme senglar hi va entrar darrera seu. Aleshores el sastre en va sortir per una finestra i amb un parell de salts, va tancar la porta i va empresonar aquell animal tan ferotge. 

Quan la notícia va arribar a palau, el rei no va tenir més remei que complir la seva promesa. I d'aquesta manera, senyores i senyors, nenes i nens, un sastre que un dia va matar ser mosques, es va convertir en un heroi. Era un fatxenda, però va demostrar que, per arribar a ser rei, val més ser llest que no pas tenir força. 

El sastre valent va ser un bon rei que va regnar durant molts i molts anys. I en tot aquell temps, no es va treure mai el cinturó en què un dia havia brodat: Set d'un cop!. 





Conte popular alemany






El sastrecillo valiente - Mickey Mouse (1938) 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…