Ves al contingut principal

El nen petit - un conte a favor de la creativitat

EL NEN PETIT - d'Helen Buckelin

Conte per a pares

Un conte a favor de la creativitat. 

(Extret de "Creativitat", de M.Sorín, - Editorial Labor, Barcelona 1992)



Hi havia una vegada, un nen petit que va començar a anar a l'escola. Ell era bastant petit i l'escola molt gran. Quan va descobrir que podia entrar a la classe des d'una porta que donava a l'exterior, va ser feliç i l'escola ja no li va semblar tant gran.
Jardí de flors amb estany, Rosa Virgili





Un matí la mestra va dir:
- Avui farem un dibuix.
- Qué bé!- va pensar el nen-.
Li agradava dibuixar i podia fer de tot: vaques, trens, pollets, tigres, lleons, vaixells... Va agafar la caixa de llapis de colors i va començar a dibuixar, però la mestra va dir:
- Espereu, encara no heu de començar! Encara no he dit el què dibuixarem. Avui dibuixarem flors.
- Qué bé! - va pensar el nen -.
Li agradava fer flors i va començar a dibuixar flors molt boniques de color lila, taronja i blau. Però la mestra va dir:
- Espereu un moment, que jo us ensenyaré com!- i, agafant el guix va dibuixar una flor vermella amb una tija verda a la pissarra. Ara - va dir - ja podeu començar.

El nen va mirar la flor que havia fet la mestra i la va comparar amb les que havia pintat ell. Li agradaven més les seves, però no ho va dir. Va girar el full i va dibuixar una flor vermella amb la tija verda, tal i com havia fet la mestra.



Un altre dia, la mestra va dir:
- Avui farem plastilina.
- Qué bé! - va pensar el nen -.
Li agradava la plastilina i podia fer moltes coses amb ella: serps, ninots de neu, ratolins, camions... Va començar a estirar i amassar la bola de plastilina, però la mestra va dir:
- Espereu, encara no heu de començar! Avui farem un plat.
- Qué bé!- va pensar el nen -.
Li agradava fer plats i va començar a fer-ne de totes formes i tamanys. Llavors la mestra va dir:
- Espereu, que jo us ensenyaré com! - i els va ensenyar com per un plat fondo -. Ara ja podeu començar.
El nen va mirar el plat que havia fet la mestra i els que ell havia fet. Li agradaven més els seus, però no ho va dir. Va tornar a fer una bola de plastilina i va fer un plat fondo, com el de la mestra.

Molt aviat el nen va aprendre a esperar que li diguessin què i com havia de treballar. No va tornar a fer res més ell sol.

Va passar el temps i va passar que el nen i la seva família van marxar a viure a una altra ciutat, on el petit va haver d'anar a una altra escola. Aquesta era més petita i no tenia portes a l'exterior des de la seva classe. El primer dia de classe, la mestra va dir:

- Avui farem un dibuix.
- Qué bé!- va pensar el nen, i va esperar que la mestra digués el que s'havia de fer, però ella no va dir res. Només caminava per la classe mirant el que feien els nens. Quan va arribar al seu costat, li va dir:




- No vols fer un dibuix?
- Sí -va contestar el nen-, però, què s'ha de fer?
- Pots fer el que vulguis- va dir la mestra.

- Amb qualsevol color?
- Amb qualsevol color! - va respondre-li la mestra-. Si tots féssiu el mateix dibuix i utilitzéssiu els mateixos colors, com sabria jo el que ha fet cadascú?!

 El nen no va contestar, i acotant el cap, va pensar -no ho entenc-, i va dibuixar una flor vermella amb una tija verda.







A partir de la lectura d'aquest conte tant pares com mestres podem veure que ensenyar als nostres fills i alumnes a ser creatius i originals és dotar-los d'un ventall molt ampli d'eines i recursos per saber afrontar totes les situacions que et proposa la vida.
Des de casa, els pares, amb la seva actitud, poden ajudar als seus fills a aprendre d'una manera més àmplia i oberta, però els mestres, des de l'aula, tenim una porta oberta al món que no sempre aprofitem.

Com a mestres i educadors hem de saber aprofitar la imaginació, la creativitat i la espontaneïtat dels nostres alumnes per tal d'introduir els coneixements i conceptes que creiem convenients a partir de les seves aportacions, per tal de fer-los protagonistes del seu propi aprenentatge i establir una relació de comunicació ensenyament aprenentatge que ens permeti motivar els infants. D'aquesta manera aconseguirem transmetre els coneixements i valors necessaris quan ells ho necessitin, a més a més de fer nens i nenes amb esperit crític i capacitat de decisió perquè siguin capaços de conèixer el nostre passat, per entendre el present i construir un futur millor. 

Com a pares, tenim a les nostres mans gran part de l'educació dels nostres fills i la gran responsabilitat de fer-los lliures i amb capacitat de pensar i decidir.

Tenint en compte, que si tothom pensa igual, ningú pensa, podem deduir que si tothom dibuixa i escriu igual, no hi hauria grans pintors, escultors, poetes, escriptors o actors. De veritat volem que els nostres fills dibuixin flors vermelles amb una tija verda?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…