Ves al contingut principal

Posar Límits

AUTOBIOGRAFÍA

No cojas la cuchara con la mano izquierda. 
No pongas los codos en la mesa. 
Dobla bien la servilleta. 
Eso, para empezar. 

Extraiga la raíz cuadrada de tres mil trescientos trece. 
¿Dónde está Tanganika? ¿Qué año nació Cervantes?
Le pondré un cero en conducta si habla con su compañero. 
Eso, para seguir. 

¿Le parece a usted correcto que un ingeniero haga versos?
La cultura es un adorno y el negocio es el negocio. 
Si sigues con esa chica te cerraremos las puertas. 
Eso, para vivir. 

No seas tan loco. Sé educado. Sé correcto. 
No bebas. No fumes. No tosas. No respires. 
¡Ay, si, no respires! Dar el no a todos los nos.
Y descansar: morir. 

Gabriel Celaya

Tots sabem que antigament els pares i els mestres "educaven" els nens i les nenes mitjançant l'autoritat imposada, el càstig i, fins i tot, la violència. Aquest sistema d'"educació" no era gratuït, té un sentit en aquell moment en que la llibertat d'expressió, de sentiments, de pensaments o de sexe eren només temes tabú que tothom coneixia, però dels que ningú gosava parlar o als que ningú gosava defensar. 
Ara, en canvi, vivim en una societat lliure i democràtica, o això és el que ens fan creure. Ara, per sort, sabem que educar no és imposar autoritat ni inculcar valors, normes, hàbits o maneres de fer, sinó que és transmetre. Aquesta és la única paraula clau de l'educació. 


Transmetre coneixements, transmetre valors, transmetre hàbits, ... 


Sóc conscient que de tan en tan no va malament castigar els nens, però sóc partidària del reforç positiu. No cal renyar contínuament, no cal cridar-los l'atenció només per coses dolentes, no cal prohibir-los fer les coses o cridar-los automàticament per sistema. Només cal felicitar-los quan facin la feina bé, felicitar-los quan aprenguin alguna cosa nova, quan estiguin atents, quan seguin bé... cal explicar les normes abans de començar un joc amb els pares, una classe a l'escola o un debat amb l'esplai. Simplement cal animar-lo per tal que el nen tingui ganes de fer les coses ben fetes per rebre atenció. 
Hem de girar la truita. Quan un nen no para de fer entremaliadures contínuament i no fa cas al que diem és perquè necessita la nostra atenció, tothom ho diu, però ningú sap com canviar aquesta situació. Doncs la solució és molt senzilla. 
Si enlloc de fixar-nos en ells quan fan les coses malament ens hi fixem quan les fan bé aconseguirem que entenguin que no cridaran mai la nostra atenció si no fan les coses com s'han de fer, si no s'esforcen, si no ho intenten. 


També cal tenir en compte que no podem exigir que tothom ho faci tot bé, per això no només haurem de felicitar els nens i les nenes que ho facin bé, sinó també a tots aquells que s'hi esforcin, que hi posin ganes i que ho intentin un cop i un altre. D'aquesta manera aconseguirem transmetre als nostres alumnes i als nostres fills un esperit de superació. 
Finalment, per posar límits als nens i a les nenes sense càstigs hem d'aprendre a utilitzar el "no". És una eina imprescindible en el procés educatiu del nen. L'ajuda a saber com ha d'actuar i quins són el seus límits, fins a on pot arribar la seva actitud i el seu comportament. Per això és molt important saber racionar-lo. No podem passar-nos el dia prohibint coses com, per exemple: "No toquis", "No ho facis", "No hi vagis", "No cridis", "No corris", ... perquè el nen aprendrà a ignorar-lo i el dia que realment sigui una cosa important com "No toquis el foc!" o "No creuïs el carrer sense mirar!" segurament el nen no farà cas de la negació simplement perquè no li donarà importància. 
En definitiva, el "no" s'ha de racionar en funció de la rellevància de la conducta que pensem reprendre. 
Hem de decidir anticipadament aquells comportaments que no volem consentir degut a les seves conseqüències educatives i concentrar en aquests comportaments els nostres "nos". En general, seran aquelles actituds que promoguin la mala educació, l'egoisme, que siguin consentits, .... 








Per saber-ne més:




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…