Ves al contingut principal

Avaluació com aprenentatge



L'avaluació ha de servir per aprendre, no ha de ser sinònim de maldecap pels alumnes, ha de tenir una finalitat pedagògica i no purament qualificadora. 

Els exàmens no haurien de ser sinònim de maldecaps i preocupacions, sinó una conclusió de l'aprenentatge.

















Per aconseguir això, cal tenir present que l'avaluació és un procés que comporta recollir informació, analitzar-la per emetre un judici i, finalment, prendre decisions d'acord amb el judici emès. Aquestes decisions poden ser de dos tipus: de tipus social, per tal de classificar i seleccionar l'alumnat mitjançant qualificacions i acreditacions i, també poden ser de tipus pedagògic. Aquestes últimes són les que realment tenen un significat, les que són més útils a l'hora de la veritat. Les decisions de tipus pedagògic són aquelles que tenen la finalitat de regular l'aprenentatge dels alumnes, és a dir, de detectar els conceptes que no han quedat clars, les competències que cal treballar més i tornar enrere per tal d'assumir-les. 



L'avaluació no hauria de dependre
d'un sol examen, ja que no és
un moment concret, sinó un procés.


El següent pas per aconseguir el nostre objectiu - que l'avaluació serveixi per aprendre i millorar el procés d'ensenyament i aprenentatge - és eradicar totes les creences que regnen a l'escola sobre l'avaluació. 
El primer mite es basa en la creença d'alguns mestres que la responsabilitat d'una avaluació és individual de cada mestre i que el claustre de professors del centre no hi té res a pelar. Això no hauria d'anar així. Cal posar en comú els objectius de l'avaluació amb el claustre de professors del centre educatiu per tal de millorar-ho i tenir una finalitat comuna. 
La segona creença fa referència a la preocupació de la majoria del professorat per la objectivitat. Una avaluació no pot ser mai objectiva perquè sempre depèn del criteri d'una persona o d'un grup de persones. Un mestre ha decidit què és el que entra i què és el que pregunta, per tant, l'avaluació va en funció de les prioritats de cada mestre o, en el millor dels casos, de cada centre. 
Per últim, cal impulsar un reforç positiu ja que en una avaluació es remarquen molt els errors, però els encerts no es feliciten. De la mateixa manera, quan un nen suspèn un examen o una assignatura sencera, ningú s'esforça per descobrir les causes i per canviar el sistema d'avaluació utilitzat. 


Finalment, un cop hem treballat els mites i creences que existeixen sobre l'avaluació cal veure-la com una eina per regular el procés d'ensenyament aprenentatge. 
En primer lloc cal que deixem clars els objectius d'aprenentatge als nostre alumnes. Cal que tinguin clars els continguts del temari i què esperen els seus mestres d'ells. En definitiva, han de saber en quin terreny de joc juguen i nosaltres ens hem d'assegurar que en són conscients. 
Per altra banda, s'ha de deixar que els alumnes prenguin iniciatives durant el procés d'aprenentatge, hem d'anticipar i planificar l'acció, així com també les activitats, però sempre deixant alguns moments o racons perquè els nens i les nenes puguin desenvolupar la seva imaginació i creativitat i, en conseqüència, estimularem la seva curiositat i motivació per aprendre. 
Per acabar, no haurem d'amagar mai els continguts dels exàmens. No hem d'apuntar les preguntes que sortiran a la pissarra, però si que els hem d'orientar sobre què és el més important del temari i, per tant, què és el que segur que sortirà a l'avaluació. D'aquesta manera podran preparar millor els exàmens i no es confondran. 


En definitiva, el procés d'ensenyament i aprenentatge no es pot mesurar únicament amb un examen final, sinó que s'ha de tenir en compte tot el procés que ha seguit el nen/a, la seva evolució. No podem pretendre que els nostres alumnes reprodueixin coneixements conceptuals en un examen de manera mecànica, perquè això s'oblida i no els serveix de res en la seva vida diària. Cal ensenyar conceptes i transmetre coneixements que siguin significatius pels nostres alumnes i que puguin aplicar després fora de l'aula en la seva vida quotidiana. 



Per saber-ne més:

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…