Ves al contingut principal

Construcció de la identitat


La construcció de la identitat es comença a construir a partir del referent afectiu dels nostres pares. La identitat són una sèrie de característiques personals que ens diferencien dels demés. Una representació vivencial de nosaltres mateixos que ens defineix com una persona significativa pels altres dins d'un context social determinat. 

La construcció de la nostra identitat passa per certs moments crítics que ens ajuden a avançar en la nostra autodeterminació, en la creació del nostre autoconcepte. 
El primer pas és prendre distància d'un mateix, és a dir, tenir consciència de ser un cos diferent del de la mare, ja que en un primer moment el bebè no n'és conscient. Cal, després, tenir la capacitat de mirar-se a si mateix i entendre que les actituds i reaccions dels adults són provocades per les seves accions. És llavors quan l'infant comença a tenir plena consciència sobre aquesta distància i desenvolupa la capacitat de reflexionar-hi. 
Cal tenir en compte que la mirada dels altres és constituent de la identitat, ja que és a partir del que rebem dels pares, dels adults i dels companys, que anem constituint les característiques principals de la nostra identitat. En aquest punt entren en joc tres representacions del jo: la representació que tinc jo de mi mateix, la representació que els altres tenen de mi i la representació que tinc jo dels altres. Aquestes tres representacions conflueixen en una interacció constant, ja que el nostre autoconcepte es veu directament influït per les concepcions que tenen els demés de mi i succeeix el mateix en sentit invers, quan la visió que dono jo de mi mateix influeix la concepció que tenen els altres de mi. 
No cal dir llavors que la identitat de cadascú de nosaltres es forma en la relació, en la interacció amb els altres. Implica afectes i genera vincles. Les amistats juguen un paper molt important durant la construcció d'una identitat pròpia en l'edat escolar. La valoració dels adults i dels seus companys configura la identitat a través de les qualificacions. Això es veu perfectament reflectit en el següent gag de "El mundo de Mafalda":


S'ha de tenir en compte que aquestes qualificacions i valoracions són d'ordre simbòlic, són apreciacions culturals i subjectives, ja que la concepció d'una persona serà diferent segons el context sociocultural al que pertany, la ideologia de cada persona, les seves creences, etc. Hi ha característiques físiques o mentals que són més o menys acceptades i valorades que unes altres en funció de la cultura a la que es pertany. 

Per tal de crear una identitat pròpia diferenciada dels demés necessitem, també, una certa tensió entre autonomia i vinculació, és a dir que, de la mateixa manera que necessitem els nostres pares per crear la nostra identitat, també necessitem una certa autonomia per diferenciar-nos d'ells i poder crear una identitat pròpia i diferenciada. 
Finalment, participar en el diàleg amb els adults implica reconèixer-se com a "JO" significatiu pels demés i construir-se dins de l'estructura del llenguatge i del pensament. En tant que "jo" o "tu" és l'afirmació simbòlica de la identitat pròpia i de la identitat dels altres. 

Per altra banda, cal ser conscient que la identitat d'una persona té més d'una dimensió. La primera dimensió és identitat de gènere és una qüestió social i cultural que assigna certes característiques a cada persona en funció del sexe al que pertany. Hi ha característiques femenines diferenciades de les masculines. La segona dimensió s'anomena autoconcepte i es defineix com la imatge que cadascú té de si mateix. Aquesta imatge es configura, en gran part, a partir del que els demés diuen i pensen sobre nosaltres. La tercera dimensió és l'autovaloració i, finalment, la identitat de grup amb la que l'infant experimenta un sentit de pertinença primer, a la família i, més tard, al grup d'amics. 

D'aquesta manera, el primer moment de rebel·lia del nen i de construcció d'identitat és quan aprèn a dir no, al voltant dels dos anys. Als 6 anys, aproximadament, quan comença l'escola primària (tot i que hagin fet el parvulari), comença un distanciament de l'infant amb la mare i el pare. Això implica una ampliació del món en el que es desenvolupa el nen i la família ja no ocupa el centre del desenvolupament social de l'alumne, sinó que els companys i els mestres prenen un lloc distingit. 
Finalment, als 12 anys, amb l'entrada a l'adolescència, el procés de recerca de la identitat augmenta i l'individu ja és plenament conscient de la seva independència i, sovint, es nega la identitat familiar que s'ha acceptat fins ara per tal de buscar una identitat pròpia que el diferenciï dels demés. 









Pel·lícules: Habana Station, Viva Cuba

Per treballar amb els nens:

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…