Ves al contingut principal

Educació per la Ciutadania.SI



Des dels anys 90 ens trobem en una situació de canvi constant a nivell mundial. No cal dir que la societat en la que vivim actualment és  radicalment diferent a la de vint anys enrere. 

La societat actual es caracteritza per cinc aspectes bàsics: un major individualisme, una major diversitat, una major desigualtat entre les societats del benestar i les dels països subdesenvolupats, un món globalitzat i una degradació del medi ambient més àmplia i que va en augment. Tots aquests canvis defineixen una societat nova amb nous reptes i problemes a resoldre com, per exemplela globalitat, la complexitat i la incertesa. 

Aquesta nova situació és la causa de l'aparició d'una nova preocupació que parteix de com educar els nostres infants per a un nou model de societat. I és d'aquesta preocupació de la que neix l'Educació per la Ciutadania.
Per tal de garantir que les futures generacions tinguessin una formació adequada a la nova societat i als seus canvis constants, l'any 1992 s'aprova la LOXE. Una llei d'educació que establia que s'haurien de treballar i desenvolupar eixos transversals des de totes les matèries, però això no funciona.  
Després del fracàs de la LOXE, l'any 2006 es crea la LOE, que estableix un nou model d'educació per la ciutadania. Aquest nou model es basa en que des de primer de primària fins al final de l'educació secundària obligatòria els continguts d'aquesta àrea han de quedar integrats en tots els àmbits i en totes les àrees de coneixement. Però a més a més inclou una assignatura que rep el nom d'Educació per la Ciutadania. Aquesta matèria s'encarrega de la transmissió dels continguts i de treballar les competències bàsiques i específiques que corresponen a aquesta àrea de coneixement. 

Les raons per crear una assignatura nova en aquell context eren les següents:

- Fomentar la convivència democràtica davant del canvi de mentalitats i el context pluricultural del moment. 

- Fomentar la participació política dels joves davant el context de crisi de valors i amenaça per a la democràcia.  

- Reduir la violència juvenil i, en particular, la violència escolar, sobretot a secundària. 
Globalització


- Trobar un equilibri entre la ciutadania local, nacional, europea i mundial donada la nova situació de globalització. 


A partir d'aquí, l'Educació per la Ciutadania es defineix com un conjunt de coneixements, habilitats i valors escolars destinats a formar als joves per a què assumeixin els seus rols i responsabilitats com a ciutadans i ciutadanes d'una societat democràtica, lliure, plural i tolerant. 



Amb l'Educació per la Ciutadania es pretén formar ciutadans i ciutadanes responsables, participatius i orientats a la justícia perquè per solucionar problemes i millorar la societat cal ser responsables i acomplir la llei, participar en els sistemes establers, plantejar-se preguntes i canviar sistemes si reprodueixen models d'injustícia. 
És per això que els objectius i continguts d'aprenentatge se centraran en la cultura política, el pensament crític i la participació activa, per tal de garantir que els joves esdevinguin ciutadans actius i responsables, capaços de contribuir al desenvolupament i al benestar de la societat en la que viuen. 

Participació ciutadana

Malgrat tots aquests motius i raons que anunciaven a crits la necessitat d'una assignatura com aquesta, des del moment en que es van conèixer les intencions del govern d'implantar aquesta matèria a les escoles, va emergir una gran polèmica motivada pels sectors conservadors espanyols que, evidentment, s'oposaven a una matèria que no faria cap bé a la societat. L'únic argument clar que tenien era que amb aquesta assignatura l'Estat imposava l'educació moral als ciutadans, abolint així el dret dels pares a decidir l'educació dels seus fills, sense tenir en compte que un dels objectius principals de l'Educació per la Ciutadania és que els joves assoleixin un pensament crític, que siguin capaços de decidir per ells mateixos. Sense tenir en compte que, en cap cas, l'objectiu d'aquesta assignatura era inculcar una ideologia concreta, sinó transmetre els valors democràtics i ensenyar la democràcia. 

Era d'esperar que davant d'aquesta assignatura no només fossin els partits polítics més conservadors els que es posicionessin en contra. L'Església catòlica també s'hi oposa argumentant que és una matèria totalitarista. El que critica l'església, principalment, són els continguts que es relacionen amb l'educació sexual, ja que aquests proposen una visió alternativa dels valors tradicionals que imposa l'església catòlica. 
El fet que sigui una assignatura laica també posa nerviosa l'església. Segons diu, aquesta laïcitat és sinònim d'adoctrinament estatal. 

Això em fa pensar, no se n'adonen que amb els seus arguments es contradiuen a si mateixos? No se n'adonen que no tenen cap credibilitat? De tota manera, què troben d'ofensiu o d'immoral? Què és el que és digne de rebuig èticament o religiosament? 
Sí que és cert que la família té tot el dret a educar els seus fills transmetent-los els valors que creguin necessaris per al seu bon desenvolupament com a persones, però també és cert que aquesta assignatura no pretén adoctrinar ningú ni arrabassar cap dret als pares. El que pretén aquesta matèria és, com ja s'ha dit abans i com queda pal·les en els objectius de la matèria redactats i explicitats al BOE 293 del 8 de desembre del 2006:

1. Desarrollar la autoestima, la afectividad y la autonomía personal en sus relaciones con las demás personas, así como una actitud contraria a la violencia, los estereotipos y prejuicios.
2. Desarrollar habilidades emocionales, comunicativas y sociales para actuar con autonomía en la vida cotidiana y participar activamente en las relaciones de grupo, mostrando actitudes generosas y constructivas.
3. Conocer y apreciar los valores y normas de convivencia y aprender a obrar de acuerdo con ellas.
4. Reconocer la diversidad como enriquecedora de la convivencia, mostrar respeto por las costumbres y modos de vida de personas y poblaciones distintas a la propia.
5. Conocer, asumir y valorar los principales derechos y obligaciones que se derivan de la Declaración Universal de los Derechos Humanos, de la Convención sobre los Derechos del Niño y de la Constitución española.
6. Conocer los mecanismos fundamentales de funcionamiento de las sociedades democráticas, y valorar el papel de las administraciones en la garantía de los servicios públicos y la obligación de los ciudadanos de contribuir a su mantenimiento y cumplir sus obligaciones cívicas.
7. Identificar y rechazar situaciones de injusticia y de discriminación, mostrar sensibilidad por las necesidades de las personas y grupos más desfavorecidos y desarrollar comportamientos solidarios y contrarios a la violencia.
8. Tomar conciencia de la situación del medio ambiente y desarrollar actitudes de responsabilidad en el cuidado del entorno próximo.


De totes maneres, el que més m'espanta no és el fet que l'església catòlica i els partits polítics més conservadors i de dretes critiquin aquesta assignatura ultratjant-la amb arguments incomplets i contradictoris, sinó que el que de veritat em molestaria seria que Mariano Rajoy, es llevés un dia amb la ferma intenció d'abolir l'assignatura i crear-ne una altra que portés per títol: "Formación del espíritu nacional". Perquè això seria, ara sí i de veritat, sinònim d'adoctrinament estatal. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETSConte popular francès Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí.  Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.  Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 


- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 
Però als seus germans no els va agradar gaire la i…

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)

Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present. Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.
Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços. El term…

La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)

Conte Tradicional
Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 
- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 
La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 
De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 
- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop.  - Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta.  - Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 
I l…